Una recent interpretació del Tribunal Suprem ha aclarit com s'han de tractar alguns petits períodes dins de la jornada laboral. L'alt tribunal ha assenyalat que els minuts que molts treballadors utilitzen per esmorzar o certs petits retards poden considerar-se temps de treball efectiu si l'empresa els ha permès de forma continuada.
La decisió no significa que els empleats puguin arribar tard lliurement, però sí que estableix un criteri important sobre les pràctiques habituals dins de les empreses. Quan una empresa tolera durant anys determinats descansos o retards sense descomptar-los del salari ni sancionar-los, aquests minuts poden convertir-se en un dret adquirit.
Quan el costum es converteix en dret laboral
L'element clau de la sentència és el que en dret laboral es coneix com a condició més beneficiosa. Aquest concepte implica que una pràctica que beneficia els treballadors i es manté de forma continuada es pot consolidar com un dret.
Per exemple, si una empresa permet de manera habitual que els empleats prenguin uns 10 o 15 minuts per esmorzar sense fitxar o sense descomptar-ho de la jornada laboral, aquest temps pot considerar-se part de l'horari de treball. El mateix pot passar amb petits retards que l'empresa hagi tolerat durant anys sense sanció ni descompte salarial. Si aquesta pràctica s'ha convertit en una cosa habitual dins de l'organització, no pot modificar-se de forma unilateral.
L'empresa no pot canviar-lo d'un dia per l'altre
El Tribunal Suprem recorda que les empreses no poden retirar de cop aquest tipus de condicions si s'han consolidat amb el temps. Si una pràctica s'ha mantingut durant anys i ha beneficiat els treballadors, l'empresa ha de justificar qualsevol canvi i, en molts casos, negociar-lo. Això significa que una empresa que ha permès durant anys pauses per esmorzar dins de la jornada no pot començar de sobte a descomptar aquests minuts o exigir recuperar-los sense més.
La sentència no crea un dret universal a tenir 15 minuts d'esmorzar dins de la jornada laboral, però sí que fixa un criteri important: quan l'empresa ha tolerat aquesta pràctica de forma constant, aquest temps pot passar a considerar-se treball efectiu. Així doncs, amb aquesta doctrina, el Tribunal Suprem busca protegir la seguretat jurídica en les relacions laborals i evitar canvis bruscos en condicions que els treballadors han vingut gaudint durant anys.