Carregant...

Tomàs Molina assenyala el terra que trepitgem com un dels elements que condicionen la calor en una ciutat. En una entrevista amb El 9 Nou, va explicar que els materials, l'estructura urbana i l'activitat humana influeixen en la temperatura. La seva proposta passa per adaptar carrers, places i patis a unes condicions climàtiques més exigents: “Les ciutats han de canviar”.

En aquest sentit, el meteoròleg va utilitzar una comparació propera: caminar per una plaça de ciment resulta molt més calorós que passejar per la Devesa de Girona. També va esmentar Cabanes, a l'Empordà, per qüestionar els espais dominats per superfícies dures. El missatge situa l'urbanisme dins de l'adaptació a la calor: el que trobem entre els edificis importa tant per desplaçar-nos com per romandre còmodament a l'exterior.

El paviment també intervé en la calor urbana

L'explicació té una base física. Els paviments poden acumular energia solar i transferir calor a l'aire que tenen a sobre. Els experts recullen diferents alternatives per reduir aquest escalfament: materials que reflecteixen més radiació solar, solucions que afavoreixen l'evaporació de l'aigua i altres tractaments destinats a mantenir les superfícies més fresques. Són estratègies que s'han de valorar segons les característiques de cada espai.

paviment pi margall 2 jp

D'aquesta manera, renovar un carrer permet estudiar alguna cosa més que la seva aparença. L'elecció del terra pot incorporar-se al projecte juntament amb l'arbrat, els llocs de descans i els recorreguts per a vianants. Convé distingir, a més, la temperatura de la superfície de la de l'aire: que un paviment s'escalfi menys no significa que tot el carrer hagi de registrar una baixada equivalent en el termòmetre.

Arbres i ombra en els espais quotidians

Molina va estendre aquesta reflexió a les escoles. Va defensar patis amb arbres, ombra i aigua, preparats perquè els nens puguin utilitzar-los amb temperatures elevades. També va parlar dels refugis climàtics com a espais on trobar unes condicions mínimes de confort. El seu plantejament connecta les decisions sobre materials i vegetació amb activitats concretes: sortir a passejar, esperar algú o passar l'esbarjo fora de l'aula.

Així doncs, adaptar la ciutat exigeix mirar els seus espais quotidians amb altres preguntes. On pot descansar una persona gran, quin trajecte ofereix ombra o com s'utilitza una plaça durant les hores caloroses. El paviment forma part d'aquesta revisió, juntament amb la vegetació i el disseny, perquè sortir al carrer continuï sent agradable.