Tomàs Molina assenyala el terra que trepitgem com un dels elements que condicionen la calor en una ciutat. En una entrevista amb El 9 Nou, va explicar que els materials, l'estructura urbana i l'activitat humana influeixen en la temperatura. La seva proposta passa per adaptar carrers, places i patis a unes condicions climàtiques més exigents: “Les ciutats han de canviar”.
En aquest sentit, el meteoròleg va utilitzar una comparació propera: caminar per una plaça de ciment resulta molt més calorós que passejar per la Devesa de Girona. També va esmentar Cabanes, a l'Empordà, per qüestionar els espais dominats per superfícies dures. El missatge situa l'urbanisme dins de l'adaptació a la calor: el que trobem entre els edificis importa tant per desplaçar-nos com per romandre còmodament a l'exterior.
El paviment també intervé en la calor urbana
L'explicació té una base física. Els paviments poden acumular energia solar i transferir calor a l'aire que tenen a sobre. Els experts recullen diferents alternatives per reduir aquest escalfament: materials que reflecteixen més radiació solar, solucions que afavoreixen l'evaporació de l'aigua i altres tractaments destinats a mantenir les superfícies més fresques. Són estratègies que s'han de valorar segons les característiques de cada espai.
D'aquesta manera, renovar un carrer permet estudiar alguna cosa més que la seva aparença. L'elecció del terra pot incorporar-se al projecte juntament amb l'arbrat, els llocs de descans i els recorreguts per a vianants. Convé distingir, a més, la temperatura de la superfície de la de l'aire: que un paviment s'escalfi menys no significa que tot el carrer hagi de registrar una baixada equivalent en el termòmetre.
Arbres i ombra en els espais quotidians
Molina va estendre aquesta reflexió a les escoles. Va defensar patis amb arbres, ombra i aigua, preparats perquè els nens puguin utilitzar-los amb temperatures elevades. També va parlar dels refugis climàtics com a espais on trobar unes condicions mínimes de confort. El seu plantejament connecta les decisions sobre materials i vegetació amb activitats concretes: sortir a passejar, esperar algú o passar l'esbarjo fora de l'aula.
Així doncs, adaptar la ciutat exigeix mirar els seus espais quotidians amb altres preguntes. On pot descansar una persona gran, quin trajecte ofereix ombra o com s'utilitza una plaça durant les hores caloroses. El paviment forma part d'aquesta revisió, juntament amb la vegetació i el disseny, perquè sortir al carrer continuï sent agradable.