Tale de Milet va deixar formulada una advertència que conserva plena vigència en qualsevol context social o professional: "Vigila les teves paraules; que elles no aixequin un mur entre tu i els qui amb tu viuen". La sentència, atribuïda al pensador grec considerat un dels pilars de la filosofia occidental, transcendeix l'àmbit moral per situar-se en el terreny de la convivència, la comunicació i la gestió de relacions humanes.
El nucli de la reflexió és que el llenguatge no és només una eina de transmissió d'informació, sinó un mecanisme que modela vincles, percepcions i dinàmiques col·lectives. Les paraules poden construir espais d'entesa o generar barreres difícils de revertir. La idea del mur de Tales sintetitza amb precisió l'efecte acumulatiu d'una comunicació mal gestionada.
El pes social del llenguatge
En termes contemporanis, l'advertència de Tales encaixa amb principis àmpliament estudiats en disciplines com la psicologia social, la comunicació interpersonal o la resolució de conflictes. La manera en què s'expressen opinions, desacords o emocions condiciona la qualitat de les interaccions. No es tracta només del contingut del missatge, sinó del seu to, oportunitat i càrrega emocional.
Les friccions quotidianes en els entorns més habituals solen escalar no pels fets en si, sinó per la forma en què es verbalitzen. Una elecció inadequada de paraules pot activar mecanismes defensius, erosionar la confiança o amplificar conflictes latents. La noció d'aixecar murs mitjançant el llenguatge adquireix a més rellevància en l'era digital. La comunicació instantània, amb freqüència sense cap tipus de matisos no verbals, incrementa el risc d'interpretacions errònies i conflictes innecessaris. La frase de Tales funciona així com un recordatori d'autocontrol comunicatiu.
Una idea amb vigència transversal
Lluny de quedar confinada en l'àmbit filosòfic, la sentència descriu un principi operatiu aplicable a qualsevol estructura de convivència. Empreses, equips de treball, institucions o nuclis familiars depenen en gran mesura de la qualitat de l'intercanvi verbal. La cohesió col·lectiva no se sosté únicament sobre normes, sinó sobre dinàmiques comunicatives eficaces.
El plantejament de Tales de Milet subratlla una dimensió freqüentment subestimada: l'impacte relacional del llenguatge. Cada interacció verbal contribueix, de forma gairebé invisible, a reforçar o debilitar l'arquitectura social en la qual s'insereix l'individu. L'advertència, formulada fa segles, manté així una sorprenent precisió analítica en l'actualitat.