Tothom presumeix de les parts boniques del seu signe: la tendresa, la passió, la intuïció, la profunditat, allò que queda bé dir. Però hi ha un vessant que gairebé ningú vol reconèixer. Una mena de mecanisme intern que, quan s’acciona, converteix persones absolutament funcionals en versions una mica perilloses d’elles mateixes.
La gràcia és que no passa sobtadament: és lent, matisat, mig anunciat. I, així i tot, la majoria no ho veu venir. Aquests signes, sobretot, tenen aquest revers de la moneda que val més conèixer a temps. Tots els signes tenen una ombra, i negar-la només la fa més gran. El que diferencia aquestes personalitats és la intensitat amb què la seva part fosca apareix quan alguna cosa es desquadra. No és un defecte irreparable, ni tampoc una condemna.
Àries: impulsivitat que es transforma en un camp de mines
Àries és un signe que, quan tot rutlla, és com un motor ben greixat: actiu, directe, valent. Però quan la vida els irrita, quan alguna cosa no encaixa amb la seva pressa vital, es tornen absolutament imprevisibles. Poden passar d’una conversa normal a un esclat sobtat sense cap mena de transició. I si entren en mode defensa, no escolten, no processen, no cedeixen. És com si la seva ment anés tres revolucions per sobre de tothom i tot el que no segueixi el ritme els sembli una provocació.
Després, això sí, sovint se’n penedeixen. Però el mal ja està fet. I acostuma a ser un mal emocional, d’aquells que no deixen blaus visibles però sí un silenci incòmode durant hores.
Bessons: el vent canviant que pot desorientar fins al més pacient
Amb Bessons no saps mai si estàs parlant amb la millor versió d’ells o amb aquella part més fugaç, desconnectada, distant. La seva ment es mou a velocitats que la resta de mortals no segueix, i quan els atrapa el seu costat fosc… es nota. Inestabilitat, contradiccions, un discurs avui i un altre demà, i una facilitat desconcertant per esfumar-se sense donar explicacions.
No és que actuïn amb mala intenció; el problema és que a vegades ni ells mateixos saben què volen. I aquesta indecisió, quan es fa gran, arrossega qui té al costat com si fos un remolí. I costa molt sortir d’allà sense mareig.
Verge: la precisió que de vegades trenca l’ànima
Quan Verge està en equilibri, és un signe fi, detallista, meticulós, fins i tot protector. Però quan la ment se’ls ennuvola i entren en mode exigència, la seva mirada es converteix en un microscopi. Tot ho jutgen, tot ho revisen, tot ho qüestionen. I sovint el primer que pateix és la persona que tenen més a prop. Si alguna cosa no està exactament com esperaven, el comentari els surt sol. I no és un comentari neutre: és un d’aquells que pot fer sentir que has fallat un examen que ni sabies que estaves fent.
El pitjor és que ho fan convençuts que tenen raó. I moltes vegades la tenen, però això no els dona dret a ferir. I, malgrat tot, ho fan igual.
Escorpí: quan el silenci es torna arma i la intensitat esdevé un pou
La foscor d’Escorpí no és visible des de fora. De fet, ells saben dissimular-la amb una elegància inquietant. Però quan els actives la ferida interna, quan noten que han estat traïts, menyspreats o fins i tot malentès… desapareixen emocionalment.
No criden. No protesten. No expliquen res. S’endinsen en un lloc quiet i dens, i allà elaboren les seves conclusions, sovint severes.
Quan tornen, si tornen, ho fan amb una mirada que diu més que qualsevol monòleg. I la sensació que deixen a l’altre és estranya: una barreja de culpa, fascinació i por.
Escorpí no venja sempre, però quan ho fa, ho fa de manera tan precisa que costa de creure que sigui accidental.
Capricorn: el mur que s’aixeca quan ja no tenen paciència
Capricorn és resistent, pacient, volcànic per dins però aparentment tranquil. Fins que arriba un moment en què, literalment, tanquen el cor. Quan això passa, és com si s’apagués una llum. No expressen, no comparteixen, no escolten. És un mur. Un mur alt, fred i impenetrable.
La seva foscor té una característica terrible: la indiferència. Quan un Capricorn decideix que ja n’ha tingut prou, la persona davant seu deixa d’existir emocionalment. No hi ha drama, no hi ha discussió, no hi ha retrets. Hi ha una absència. I aquesta absència pesa com una llosa.
Aquari: la gelor emocional que pot desorientar fins i tot als més forts
Aquari té un aire especial, una mena d’intel·ligència emocional invertida que fascina. Però quan s’hi afegeix el seu costat fosc, passa tot el contrari: la connexió es talla de cop. Poden mostrar una fredor tan radical que fa dubtar de si alguna vegada havien estat presents del tot. I quan això passa, l’altre se sent com si hagués estat parlant amb un miratge. Aquari no ho fa per fer mal; ho fa per autoprotecció. Però el resultat és el mateix: una sensació de buit que costa d’encaixar.