La Seguretat Social ha guanyat una batalla legal clau després de negar-se a pagar quatre anys d'endarreriments a una jubilada que reclamava una millora en la seva pensió de viduïtat. Tot i que la dona esperava cobrar amb efectes retroactius des del 2018, la justícia ha donat la raó a l'INSS, limitant el pagament a només tres mesos abans de la seva sol·licitud. El motiu darrere d'aquesta negativa no és un error de càlcul, sinó una interpretació tècnica de la norma.

El conflicte se centra en la pujada del percentatge de la base reguladora de la viduïtat al 60% per a majors de 65 anys. La pensionista defensava que l'administració hauria d'haver-li aplicat aquesta millora d'ofici l'agost de 2018. Tanmateix, el tribunal ha recordat que la llei deia que la millora no s'aplicava a aquells que tinguessin dret a una altra pensió pública. En tenir reconeguda una jubilació de l'antic SOVI, tot i que no la cobrés de forma efectiva per ser incompatible, el sistema no va detectar l'obligació de revisar-li la quantia cap amunt.

Error de l'administració o manca de reclamació?

Els advocats de la jubilada van intentar acollir-se a la doctrina que permet cobrar endarreriments sense límit de temps quan Hisenda o la Seguretat Social cometen un error aritmètic o una omissió flagrant. No obstant això, el tribunal ha sentenciat que no va existir tal error, l'INSS va aplicar la lletra de la llei tal com estava redactada.

Seu de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Foto Ministeri de Treball
Seu de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Foto Ministeri de Treball

La justícia assenyala que si la interessada no estava d'acord amb la seva quantia el 2018, "bé va poder basar la reclamació immediata" en aquell moment en lloc d'esperar quatre anys. En no fer-ho, s'aplica l'article 53.1 de la Llei General de la Seguretat Social, que limita la retroactivitat als tres mesos anteriors a la data de la sol·licitud, perdent així tots els diners acumulats durant el període de silenci.

El perill de les pensions fantasma del SOVI

El cas posa de manifest el problema de les pensions de l'Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa que consten en l'expedient però no es perceben per ser incompatibles amb altres prestacions més altes. Per al sistema informàtic de la Seguretat Social, l'existència d'aquest dret actua sovint com un bloquejador per a certes millores automàtiques. La sentència deixa clar que l'administració no té l'obligació d'endevinar si el ciutadà prefereix una interpretació o una altra de la norma.

Així doncs, aquest revés judicial confirma que el temps és diners quan es tracta de tràmits amb l'Estat. La jubilada veurà millorada la seva pensió a futur, però els quatre anys d'endarreriments que reclamava es queden a les arques públiques per una qüestió de terminis processals.