Una persona que cobra 1.500 euros nets al mes vol comprar un pis de 230.000 euros. Amb aquest exemple, Xantal Llavina va plantejar a Santiago Niño-Becerra les dificultats d'accés a l'habitatge a Revolució 4.0. Els comptes deixaven dos obstacles: reunir 69.000 euros d'estalvi i assumir després una quota de 775 euros.
L'economista va posar el focus en els diners que cal tenir abans de signar. Si el banc finança el 80% del preu, el comprador de l'exemple necessita aportar 46.000 euros d'entrada. A aquesta quantitat, el programa va afegir altres 23.000 euros d'impostos estimats per a l'operació.
Finançar l'entrada deixaria dos préstecs per pagar
Niño-Becerra es va referir a la possibilitat de recórrer a un crèdit sense interessos per cobrir aquest 20%. En el supòsit que va analitzar, el jove tindria dos préstecs: un per a l'entrada i un altre per finançar la resta de l'habitatge, sempre que el banc li concedís la hipoteca.
Va ser en valorar aquest escenari quan l'economista va dir, en català, que amb els salaris actuals no ho veia tan bé. El crèdit per a l'entrada permetria cobrir el desemborsament inicial, però afegiria una altra devolució al pressupost mensual d'algú que ja hauria d'afrontar la quota hipotecària.
La quota s'emportaria més de la meitat del sou
Els 775 euros d'hipoteca que va calcular el programa equivalen a gairebé el 52% d'un sou net de 1.500 euros. Una vegada pagada aquesta quota, al comprador li quedarien 725 euros per a la resta del mes. D'aquí haurien de sortir el menjar, les factures i les despeses de l'habitatge. Si també hagués demanat un préstec per a l'entrada, la seva devolució reduiria encara més els diners disponibles.
Com a referència, el Banc d'Espanya explica que les entitats solen considerar que el conjunt de les quotes de deute no hauria de superar entre el 30% i el 35% dels ingressos. Per al sou de l'exemple, això equival a entre 450 i 525 euros al mes. La hipoteca plantejada ja superaria en 250 euros l'extrem superior d'aquesta forquilla, abans de sumar qualsevol altra finançament, com el préstec d'un cotxe o una compra a terminis.