Abans dels premis, les gires i el reconeixement, Rosalía va dedicar la seva joventut al flamenc. No era una afició. Era una disciplina exigent. Requeria hores d'estudi, pràctica i concentració. Mentre altres adolescents vivien una etapa convencional, ella treballava per construir una identitat pròpia i trobar la seva veu.
L'artista va parlar de renúncies en una entrevista amb El Mundo. Va reconèixer que no va tenir una adolescència normal perquè va dedicar temps a la música que més volia. No va presentar aquella experiència com una queixa. Va explicar el cost de perseguir una vocació quan no existeix cap garantia d'èxit.
Una adolescència entregada al flamenc
Estudiar durant hores suposa deixar moments enrere. Hi ha plans, descansos i experiències que desapareixen. Rosalía admet que es va perdre part d'aquesta etapa. No obstant això, va triar continuar perquè sentia una connexió amb el flamenc. Volia comprendre els seus codis, dominar les seves exigències i utilitzar-lo per desenvolupar una expressió diferent.
La seva confessió permet observar la seva carrera des d'una altra perspectiva. L'èxit no va aparèixer sobtadament. Abans dels escenaris hi va haver repetició, paciència i aprenentatge. L'artista que després va combinar tradició i sons contemporanis va néixer d'una preparació. Per transformar una música, primer necessitava conèixer les arrels de les quals partia.
L'entrega i la confiança en si mateixa van donar els seus fruits
Rosalía va deixar una afirmació: "Mai deixaré de fer la música en la qual crec". La frase explica la seva manera d'entendre la creació. Pot explorar estils, col·laborar amb artistes i assumir projectes. Però no vol treballar seguint expectatives externes, tendències comercials o fórmules construïdes per assegurar resultats.
Les hores no poden retornar-se, però ajuden a entendre en qui va acabar convertint-se. La seva adolescència va estar condicionada per una meta. Va triar practicar quan ningú podia prometre-li una carrera. Avui recorda el període conscient del sacrifici. També sap que aquesta dedicació va sostenir els passos i li va permetre arribar preparada quan van aparèixer oportunitats.