La història de Ronaldinho Gaúcho és de superació, de dedicació, però en especial, de felicitat. Perquè, malgrat que els seus inicis no van ser fàcils, per néixer en una família molt humil, va trobar el seu millor amic en la pilota, qui el va acompanyar durant la resta de la seva vida. I el somriure amb què jugava va contagiar la resta del món, portant-lo a ser un dels millors futbolistes de tota la història, i conquerint tots els títols possibles.
És l'únic jugador que pot presumir de tenir una Champions League, un Mundial, una Copa Amèrica i una Copa Libertadores, a més d'una enorme quantitat de trofeus nacionals i continentals. Però la història del llegendari 10 també té alguns episodis foscos, com el seu pas per la presó al Paraguai, fa uns pocs anys, o la mort del seu pare. Així ho va explicar més profundament durant una conversa a The Players Tribune.
Parlant en primera persona, dirigint-se a ell mateix quan era un nen, la llegenda del Barça, del París Saint-Germain o de l'AC Milan va publicar una carta que és impossible llegir sense emocionar-se. "Estimat Ronaldinho de 8 anys, demà hi haurà molta gent a la casa quan arribis de jugar futbol. Els teus oncles, amics de la família i fins i tot unes persones que no reconeixeràs, estaran tots reunits a la cuina. Al principi només pensaràs que vas arribar tard a la festa i que tots estan reunits per celebrar l'aniversari del teu germà Roberto. Roberto estarà complint 18 anys. Normalment, quan arribes de jugar al futbol, la mare sempre està rient o està contenta. Però aquesta vegada ella estarà plorant”, són les primeres frases.
"Després veuràs Roberto. Ell t'abraçarà i et portarà al bany perquè puguin estar sols. Allà ell et dirà alguna cosa que no entendràs en aquell moment. 'Hi ha hagut un accident. El pare ha mort'. Això no tindrà sentit. Què significa això? Quan vindrà a casa? Com pot ser que el pare se n'hagi anat? El pare va ser el que sempre et va dir que juguessis futbol amb creativitat. Ell va ser el que et va dir que juguessis lliure – que simplement juguessis amb la pilota. Ell sempre va creure en tu més que ningú. Quan Roberto va començar a jugar futbol professional amb Grêmio l'any passat, ell sempre deia a tothom ‘Roberto és bo, però espereu que vegin al seu germà menor’, prosseguia l'escrit.
"El pare era un superheroi. Ell estimava tant el futbol que després de treballar a la drassana tota la setmana anava a treballar com a guàrdia de seguretat a l'estadi de Grêmio durant els caps de setmana. Com pot ser que mai el tornaràs a veure? No podràs entendre el que Roberto t'està dient. No sentiràs tristesa de seguida, això vindrà més tard. D'aquí a uns anys podràs acceptar que el pare mai tornarà. Però vull que entenguis que cada vegada que tinguis una pilota als teus peus, el pare hi serà amb tu. Quan tinguis una pilota als teus peus, ets lliure. Ets feliç. Et sents com si estiguessis escoltant música. Aquest sentiment farà que vulguis difondre aquesta mateixa felicitat a altres", finalitzava Ronaldinho, qui va intentar fer feliç el seu pare jugant a futbol. I ho va aconseguir, sent un dels futbolistes més respectats i apreciats de la història.