Risto Mejide ha parlat en diverses ocasions del paper que van tenir els seus pares en la seva formació i d'una idea que considera fonamental per entendre la seva trajectòria: no va créixer envoltat de grans fortunes ni dins d'una família empresarial. Al contrari, sempre ha presentat el seu origen com el d'una família de classe mitjana en la qual el principal llegat no va ser econòmic, sinó educatiu.
"Els meus pares són de classe mitjana: la meva mare és psicòloga clínica i el meu pare és metge de família", va explicar. Per a Risto, aquesta realitat va marcar profundament la seva manera d'entendre l'esforç, el treball i les oportunitats. No hi havia un patrimoni empresarial darrere ni una estructura familiar que garantís un camí professional senzill.
"L'única gran herència que m'han deixat és l'educació"
El presentador ho resumeix d'una forma molt clara: "No eren empresaris ni tenien grans fortunes. L'única gran herència que m'han deixat és l'educació, que l'hi agrairé tota la vida". Amb aquesta frase, Risto situa el valor de la seva família més en les eines que va rebre que en qualsevol patrimoni material.
L'educació apareix així com l'element central del seu record. No únicament en el sentit acadèmic, sinó també com una manera d'enfrontar-se al treball, assumir responsabilitats i construir una carrera pròpia sense dependre d'una herència econòmica.
Una família allunyada del món empresarial
La professió dels seus pares també ajuda a entendre aquesta percepció. La seva mare va treballar com a psicòloga clínica i el seu pare com a metge de família, dues carreres vinculades a l'àmbit sanitari i molt allunyades del món empresarial amb el qual posteriorment acabaria relacionant-se Risto a través de la publicitat, la televisió i els mitjans.
Amb els anys, el publicista i presentador ha desenvolupat una trajectòria molt diferent a la de la seva família. Primer dins de la publicitat i posteriorment com un dels rostres més recognoscibles de la televisió espanyola. No obstant això, quan parla dels seus orígens no posa el focus en l'èxit aconseguit després, sinó en allò que considera que va rebre abans de començar.
Per a Risto, el major avantatge que li van proporcionar els seus pares va ser precisament la formació. Aquesta idea explica també per què utilitza la paraula “herència” d'una manera poc convencional. No es refereix a propietats, diners o empreses, sinó al coneixement i als valors adquirits a casa. Un llegat menys visible, però que ell considera molt més determinant per a tot el que va venir després.