La història de Raphinha Dias podria haver estat molt diferent si, quan tenia 18 anys, hagués optat per buscar-se una altra feina. En aquell moment, encara estava convençut que arribaria a ser futbolista professional, però les oportunitats no li arribaven. I això va provocar que comencés a qüestionar-se si valia la pena dedicar tot el seu temps al futbol, i si el millor per a tots, inclosa la seva família, era que busqués un altre ‘pla B’, per si les coses no li sortien bé.
“Un només pot aguantar un nombre limitat de cops abans de caure. Quan tenia 18 anys, les acadèmies m'havien rebutjat incomptables vegades. Internacional, Grêmio, a tot arreu era el mateix: una setmana de prova i després una excusa. ‘És massa petit. És massa feble. No té cap poder’. Sempre em deien el mateix. Just abans de fer 19 anys, estava entrenant amb l'equip sub-20 de l'Avaí. Tenien la seva seu a Florianópolis, a sis hores en cotxe al nord de Porto Alegre. Mai havia passat tant de temps fora de casa intentant aconseguir un contracte. Però després em vaig lesionar, i quan em vaig recuperar, no vaig poder entrar a l'equip. Ni tan sols em van incloure en la convocatòria per al partit. Em van dir que entrenés pel meu compte”, explica l'astre brasiler a ‘The Players Tribune’.
"Normalment hauria tornat a la comunitat de várzea, perquè aquesta era la meva llar. Allà jugava bé. Ningú em deia que era massa petit. De fet, sovint sentia que, si de veritat ho desitgés, arribaria a ser professional. Però a Avaí em vaig ensorrar. Vaig trucar als meus pares i els vaig dir que ja no aguantava més. Volia tornar a casa. Estava fart. El meu pare va dir que no tenia cap problema. La meva mare també. 'Però', va afegir la meva mare... 'si renuncies al teu somni, hauràs de buscar una feina normal'", prossegueix el capità del Barça, recordant la frase que li va canviar la vida.
Perquè, des d'aquell moment, Raphinha va prometre que no es rendiria tan fàcilment, i lluitaria cada dia fins a poder aconseguir el seu objectiu, que era el d'arribar a l'elit, i poder dedicar-se al món del futbol. I va poder aterrar a Europa, jugant per a clubs tan importants com l'Sporting de Portugal, el Leeds United o l'Stade Rennais, abans de desembarcar a l'Spotify Camp Nou, l'estiu del 2022.
I, ara, és considerat com un dels millors davanters del planeta, sent un dels grans ídols de l'afició blaugrana. I pensar que va estar molt a prop de deixar-ho tot, per convertir-se en barber... un destí que la seva mare va canviar gràcies a aquella conversa.
