Pedro Rodríguez va ser notícia recentment, després que anunciés la seva decisió de penjar les botes. Després de pràcticament dues dècades de trajectòria, es va acomiadar un dels últims supervivents que queden d'aquesta plantilla que va guanyar el Mundial de Sud-àfrica, fa ja 16 anys. I ho va fer en comprovar que no tenia cap oferta que el convencés, després que la Lazio no li renovés el seu contracte, que va expirar el passat 30 de juny.
Un lustre va estar a l'equip italià, on és considerat una llegenda, a pesar que prèviament va estar una temporada a l'etern rival, l'AS Roma. També va deixar un gran record al Chelsea, encara que els seus principals èxits van ser al Barça. Més d'una dècada va passar a l'entitat blaugrana, a la qual va arribar procedent del modest San Isidro, per reforçar el Juvenil A. Posteriorment, gràcies a les seves actuacions en els dos filials, es va consagrar en el primer equip.
I la resta és història, ja que va conquerir absolutament tots els títols possibles, tenint un paper molt important en tots, i formant un dels millors tridents que es recorden a l'Spotify Camp Nou, al costat de David Villa i Leo Messi. Però no tot va ser tan fàcil per al davanter de Tenerife, qui es va haver d'allunyar de la seva família i dels seus amics quan encara no havia complert els 17 anys, per intentar perseguir el somni de la seva infància.
Durant l'entrevista que va concedir recentment al diari 'Mundo Deportivo', Pedro també va explicar com de complicats van ser els seus primers dies a la ciutat comtal, a tants quilòmetres de la seva illa natal. Per sort, es va acabar adaptant de meravella a la Masia, i ara afirma que guarda un magnífic record d'aquesta etapa de la seva vida, encara que també admet que la idea de rendir-se i de deixar-ho tot li va passar pel cap en alguna ocasió.
Els dies més complicats de Pedro a la Masia
Pedro va recordar els dies més complicats que va tenir a la Masia, amb unes declaracions molt sinceres. “El primer que em ve al cap és que tant d’esforç, el canviar potser la teva vida i passar-ho malament aquí a l’inici, va valer la pena. Va ser molt dur, no com potser la gent pot veure des de fora. Arribes al millor club i a una gran ciutat com Barcelona des d’una illa petita i un club petit. El català també em va costar una mica, sobretot a nivell acadèmic. A Tenerife tenia una vida diguem molt de carrer, jugant a futbol amb els meus amics. Aquí hi havia unes normes molt estrictes a la Masia: dormir d’hora, descansar, estudiar, menjar bé... Tot això al principi em va costar molt. I a sobre no tenia a prop ni la meva família, ni els meus amics. Plorava molt, el meu pare sempre estava al darrere per donar-me ànims, per encoratjar-me i realment tenia raó. No sabia que era la meva única oportunitat de poder arribar a un gran club com el Barça”, va explicar.
“Un munt de vegades trucava al meu pare dient-li que em tragués d’aquí. No perquè estigués malament, sinó pel que estem parlant. Al final aquí tens totes les comoditats del món, estàs en el millor equip del món, tot controlat, les hores de descans, menjar, tens tot el millor aquí, però trobava a faltar coses bàsiques com parlar amb els meus amics en un banc mentre menjaves pipes, jugar al poliesportiu com jugava jo potser 10 hores seguides, anar-te’n a la platja amb els teus amics al matí...”, va afegir per finalitzar.