Pau Cubarsí recorda una actitud molt concreta del seu pare quan anava a veure'l jugar: animava a tots des de la banda. Així ho va explicar en una entrevista concedida a El País, en la qual va parlar del paper de la seva família durant el seu creixement.
El seu pare també és aficionat del Barça i gaudia veient-lo sobre el terreny de joc. Però el central va destacar la tranquil·litat amb què va acompanyar els seus primers passos: "Mai em va atabalar, sempre em va donar el meu espai". Una manera de recolzar-lo que el futbolista recorda en parlar de la seva infància.
Els seus pares el van portar a jugar al Vilablareix
La relació de Cubarsí amb el futbol va començar lluny dels grans estadis. Va créixer a Estanyol, un poble que ni tan sols té camp de futbol. Els seus pares, Robert i Glòria, el van apuntar al Vilablareix, on va començar una trajectòria que després el portaria al planter del Girona i, finalment, a aterrar en les categories formatives del Barça.
En aquest mateix sentit, la seva arribada a La Masia es va produir l'any 2018, quan tenia onze anys, després de passar pel futbol formatiu gironí. Darrere d'aquell recorregut hi havia els pares que l'havien inscrit en el seu primer equip, molt abans que el seu nom aparegués en les alineacions del primer equip blaugrana.
La fusteria familiar continua formant part de la seva vida
Robert treballa com a fuster, un ofici amb una llarga història en la família. De fet, va ser el besavi del futbolista, el que va obrir el negoci a principis del segle passat. Els veïns continuaven veient el pare del central desplaçar-se amb la seva furgoneta, mentre el seu fill començava a fer-se conegut pel seu rendiment al Barça.
El mateix reportatge explicava que Pau tornava al poble quan el calendari i els estudis li ho permetien, i que ajudava el seu pare a la fusteria. També conservava les seves amistats i acudia alguna vegada al camp del Vilablareix per veure jugar els seus amics. Allà havia donat la seva primera entrevista, encara de nen, a la ràdio local. El salt al futbol professional havia canviat les seves obligacions, però continuava trobant ocasions per tornar als llocs on va començar.
