Molts joves avui dia es plantegen sortir d'Espanya a la recerca de millors oportunitats econòmiques, especialment quan el mercat laboral local no ofereix salaris que permetin estalviar o millorar el nivell de vida. Aquest és el cas de Miguel, un espanyol que va passar sis mesos treballant en una mina a Austràlia, alternant torns de feina amb períodes de descans, i va aconseguir estalviar uns 12.600 € durant aquest temps. La seva experiència reflecteix com el sector miner australià pot oferir ingressos molt superiors a l'habitual a Espanya, fins i tot quan es combinen feina dura amb activitats d'oci i viatges durant el període de descans.
Salaris a la mineria australiana i cost de vida
Austràlia és un dels països amb salaris mitjans molt alts, tant en mineria com en altres sectors. Segons dades recents, els ingressos mitjans en el sector miner australià ronden els 137.000–145.000 AUD anuals (aproximadament 83.000-88.000 €), amb variacions segons l'experiència i el rol. Això es deu al fet que la mineria és una indústria clau en l'economia australiana, amb una alta demanda de treballadors especialitzats i salaris que solen superar la mitjana nacional.
En llocs bàsics o d'entrada en mines remotes, molts treballadors aconsegueixen ingressos molt superiors als que obtindrien en feines similars a Espanya. A més, és freqüent que les empreses cobreixin certes despeses bàsiques —com ara allotjament, menjar i transport als campaments miners— durant els torns, cosa que facilita l'estalvi.
Tot i que el cost de la vida a Austràlia també és elevat, amb preus alts en habitatge, menjar i serveis (similars o superiors als europeus en moltes ciutats), els salaris compensen aquesta diferència. Segons comparatives econòmiques, el salari mitjà a Austràlia pot ser més de dos cops superior al d'Espanya, fins i tot després de tenir en compte el cost de vida, cosa que contribueix a una capacitat més elevada d'estalvi per a aquells que gestionen bé els seus ingressos.
El model de treball miner: torns intensius i descans
La forma de treballar en moltes mines australianes segueix l'esquema conegut com a FIFO (Fly-In, Fly-Out), que implica treballar en llocs remots durant dues o quatre setmanes amb llargues jornades diàries i després tenir una o dues setmanes lliures per descansar, viatjar o dedicar temps a activitats personals. Aquest model permet concentrar l'activitat laboral en períodes intensius, i molts treballadors aprofiten les setmanes de descans per explorar el país o dedicar-se a l'oci sense despeses laborals contínues.
En el cas de Miguel, la seva experiència va ser precisament aquesta: treballar dues setmanes seguides i descansar-ne dues més, cosa que en total va sumar sis mesos en què va combinar ingressos elevats amb temps lliure i viatges dins d'Austràlia. Gràcies a aquest ritme i als ingressos miners, va poder estalviar una quantitat destacada sense renunciar a gaudir d'experiències (com fer surf, bussejar o visitar destinacions pròximes) durant la seva estada.
Per què molts espanyols emigren a Austràlia
La història de Miguel no és aïllada. Molts joves espanyols emigren a països com Austràlia perquè allà poden accedir a feines amb salaris molt més alts que a Espanya, on el mercat laboral ofereix sous més baixos i, en molts casos, poca possibilitat d'estalviar després de cobrir despeses bàsiques. El contrast entre salaris i cost de vida genera un incentiu fort per buscar oportunitats en economies amb alta demanda laboral i remuneracions més atractives, com és el cas de la mineria a Austràlia.
En definitiva, treballar en una mina australiana pot ser dur, però la combinació d'alts ingressos, torns intensius i períodes de descans ofereix a molts l'oportunitat d'estalviar ràpidament i millorar la seva situació econòmica en comparació amb el que podrien aconseguir a Espanya.