Luis de la Fuente continua mantenint el mateix perfil discret i reservat amb el qual va arribar a la selecció espanyola, fa pràcticament quatre anys. Tenia la complicada missió de reemplaçar Luis Enrique, i no va generar massa expectació, malgrat haver fet una gran feina en les categories inferiors de 'La Roja'. Però el fet de no haver dirigit cap equip top durant la seva dilatada trajectòria va provocar que poca gent s'il·lusionés.
No sabien que, en aquell moment, canviaria la història de la Reial Federació Espanyola de Futbol, ja que el tècnic d'Haro s'ha convertit en l'entrenador més llorejat de la història de la selecció. Va conquerir la UEFA Nations League pocs mesos més tard de la seva presentació, i a això li va seguir l'Eurocopa i el Mundial, a més d'haver creat un bloc molt regular, que ha tornat la il·lusió a l'afició, i acumulen més de tres anys sense perdre cap partit, una ratxa històrica.
No obstant això, l'exfutbolista prefereix mantenir-se a l'ombra, i cedir el protagonisme als seus jugadors. És una persona senzilla, que fuig de les càmeres i de l'atenció mediàtica, encara que recentment va concedir una entrevista a 'Lecturas' on explica alguns dels moments més privats de la seva vida. "Em tracten com un més i això fa que em senti molt feliç aquí. Es viu molt bé, estic envoltat de bona gent", va dir sobre la seva vida a Las Rozas.
I De la Fuente va deixar clar que no oblida els seus orígens, en un petit poble de La Rioja, on va passar bona part de la seva vida. "Els meus pares em van transmetre l'amor al meu poble i em van ensenyar a estimar Haro com ells l'estimaven. Són les meves arrels, els meus costums i les meves tradicions. Allà hi ha la meva família, els meus amics de la infantesa i els meus millors records", recordava visiblement en to nostàlgic, abans de parlar sobre els seus pares, dues de les persones més importants de la seva vida.
De la Fuente valora l'esforç que va fer la seva mare
I, en especial, De la Fuente va posar en valor l'esforç que va fer la seva mare per tirar la família endavant, ja que el seu pare, que era mariner, passava molt temps lluny de casa, per temes laborals.
"El meu pare estava 11 mesos a l'any fora de casa, de vegades fins i tot 17 consecutius, al final això et fa marcar un caràcter. Parlàvem bastant per telèfon. Ens encantava escoltar la seva veu. Se les va arreglar per, malgrat la distància, transmetre'ns els seus valors i la unió. El fet de no tenir el meu pare ens va fer estar molt units. La meva casa era matriarcal total, la meva mare ho gestionava tot. Vaig viure en una societat molt matriarcal, vivíem a casa de la meva àvia amb la meva tia", va finalitzar el mànager de 65 anys.