Lídia Heredia recorda la seva infància des d'una perspectiva molt allunyada de qualsevol luxe. La periodista va créixer a Badalona i va passar bona part dels seus primers anys entre dues famílies amb realitats bastant diferents: d'una banda, uns avis materns amb una casa més gran i una segona residència a Campelles; de l'altra, uns avis paterns que vivien en un pis molt petit on, malgrat les limitacions, conserva alguns dels seus records més feliços.
Així ho va explicar en una entrevista amb VilaWeb publicada el juny de 2019. En parlar dels seus avis paterns, Heredia va recordar aquells estius d'una manera molt gràfica: "Mesos d'estiu sota sostres d'uralita, banyar-me en una palangana, i la festa era aquesta". És a dir, que amb allò ja era suficient per convertir el dia en una festa.
Un pis petit que recorda com un lloc feliç
El pare d'Heredia procedia d'una família humil. El seu avi patern havia arribat a Badalona des d'un petit poble de Màlaga sent encara un nen i el seu pare va començar a treballar molt jove, després d'estudiar poc. Amb el temps va obrir un taller mecànic al carrer Indústria de Badalona.
La periodista no recorda aquella falta d'espai amb amargor. Tot el contrari. En la mateixa entrevista explicava que té la sensació que les seves dues parelles d'avis van contribuir molt a que tingués una infància feliç.
Dues famílies i dues maneres diferents de viure
La diferència entre ambdues branques familiars també forma part dels seus records. Mentre els avis paterns vivien en aquell pis diminut, els materns tenien un habitatge bastant més gran i una segona residència a Campelles. Heredia va créixer, per tant, movent-se entre dos entorns molt diferents.
L'interessant és que, quan mira cap enrere, no relaciona necessàriament la felicitat amb l'espai, les comoditats o els diners. Els seus records més senzills tenen precisament molt pes. Aquells estius sota la uralita, banyant-se en una palangana, resumeixen una infància on l'extraordinari podia ser una cosa tan bàsica com refrescar-se a casa dels avis. Dècades després, Heredia segueix recordant-ho com una autèntica festa.