Robert Lewandowski recorda un gest dels seus primers dies al Barça que el va sorprendre especialment. Gavi es va acostar i el va abraçar, una benvinguda que el polonès va rebre amb una barreja d'estranyesa i agraïment. Ho va explicar al podcast High Performance, on va parlar de la seva adaptació a Barcelona: "Gavi va venir i em va abraçar, i per a mi no era normal que els jugadors s'abracessin". Aquella proximitat li va resultar inesperada i agradable.
En aquest sentit, canviar d'equip també significava acostumar-se a altres formes de relacionar-se. Després de tants anys a Alemanya, arribava a un entorn amb companys molt més joves i codis diferents dels seus. L'experiència acumulada podia ajudar-lo a afrontar els entrenaments i els partits, però conèixer les persones exigia un altre aprenentatge. L'abraçada va quedar en la seva memòria com una mostra d'aquesta nova convivència.
Una benvinguda que li va permetre descobrir una altra proximitat
L'anècdota parla d'aquests detalls que adquireixen importància quan algú arriba a un lloc nou. Aprendre noms, trobar amb qui conversar o sentir-se inclòs forma part d'una adaptació que ocorre fora de la feina. En el cas de Lewandowski, un company jove va prendre la iniciativa d'acostar-se amb naturalitat. Per a ell, acostumat a una altra manera d'expressar el companyonia, aquell gest va merèixer ser recordat anys després.
D'aquesta manera, la convivència també li va fer revisar com es relacionava amb les noves generacions. Segons va explicar durant la conversa, al principi va intentar adoptar una actitud més seriosa i exigent, però va comprendre que necessitava incorporar empatia. Compartir el dia a dia amb persones d'una altra edat suposava escoltar i acceptar que ell també podia aprendre. La seva experiència continuava sent valuosa, encara que no resolia per si sola totes les distàncies.
Gavi ho va viure com una cosa completament natural
Gavi va recordar després l'episodi en una entrevista amb Mundo Deportivo. Va explicar que és una persona afectuosa i que fer abraçades i petons forma part de la seva manera habitual de tractar els altres. La seva resposta permet entendre per què tots dos van conservar una percepció diferent d'aquell moment: el que per a Lewandowski va ser una sorpresa, per al jove era una expressió espontània d'afecte.
Així doncs, aquella abraçada va deixar una empremta que va tenir poc a veure amb els resultats o els gols. Lewandowski el va incorporar al relat de la seva arribada a Barcelona perquè li va mostrar una forma de proximitat que no esperava. Enmig d'una mudança professional important, va trobar una rebuda senzilla: algú es va acostar per fer-lo sentir acompanyat des dels primers dies.