Abans de guanyar Mundials, Pilotes d'Or i convertir-se en llegenda, Leo Messi era aleshores un nen tímid de Rosario. Jugava a les categories inferiors de Newell's Old Boys i somiava amb vestir la samarreta argentina. En una de les seves primeres entrevistes, concretament per al diari argentí ‘Diario La Capital’, va deixar respostes senzilles, però profundament reveladores. L'astre va parlar del moment més trist de la seva infància.
Quan en aquella entrevista realitzada a principis dels 2000 li van preguntar per aquell record dolorós, Messi va respondre: “La mort de la meva àvia”. Celia va morir quan ell tenia deu anys. No era només una figura familiar. Havia estat qui sempre l'acompanyava a entrenaments i partits quan començava a jugar a Grandoli. També va ser una de les primeres persones capaces de reconèixer el seu talent.
La seva àvia va ser la primera que va creure en ell
La història més coneguda va ocórrer quan un entrenador va dubtar si alinear-lo perquè era molt més petit que els altres. Celia va insistir. Li va demanar que el posés perquè salvaria el partit. Messi finalment va entrar al camp i va marcar dos gols. Aquell suport va resultar decisiu. La seva àvia no veia simplement un nen jugant. Veia unes condicions especials abans que gairebé tots.
Aquest vincle ajuda a entendre un dels gestos més famosos de la seva carrera. Després de marcar, Messi també sol aixecar tots dos braços i assenyalar al cel. És el seu homenatge a Celia. El ritual s'ha repetit a Barcelona, París, Miami i amb Argentina. També durant les nits més importants d'una trajectòria que la seva àvia mai va poder contemplar directament.
En aquella entrevista, Messi encara no imaginava l'abast del seu futur. Els seus grans ídols no eren estrelles internacionals. Va triar el seu pare, Jorge, i el seu padrí, Claudio. Quan li van preguntar pels millors futbolistes del seu entorn, va nomenar el seu germà i el seu cosí. La família ja ocupava el centre de la seva vida.
Recorda la seva àvia en cada gol
El seu equip favorit aleshores era Newell's, el club on s'estava formant. Recordava amb especial alegria un campionat conquerit amb la desena divisió. La seva il·lusió era debutar algun dia amb el primer equip roig-i-negre. També volia jugar per a Argentina i entrar a les seves categories juvenils. Aquells desitjos acabarien quedant-se petits davant de tot el que va aconseguir posteriorment.
Messi també pretenia acabar l'educació secundària i fins i tot va arribar a plantejar-se ser professor d'educació física. Va triar la Bíblia com a llibre favorit i va definir la humilitat com una cosa que mai no havia de perdre's. Les seves respostes mostraven un adolescent normal, unit al seu origen i encara aliè a la fama. Amb el temps va conquerir pràcticament tot. Tot i això, el record de la seva àvia va romandre intacte. La pèrdua que més el va marcar quan amb prou feines tenia deu anys continua present cada vegada que mira al cel per celebrar un gol. I en suma més de 900.