Per arribar a casa de Javier cal agafar una pista sense asfaltar a la serra de Jaén. Allà, a la mateixa vivenda on van envellir els seus avis i després els seus pares, feia 21 anys que vivia sol quan el va visitar Comando Actualidad. Tenia ovelles, gallines i plaques solars per disposar d'electricitat. Quan va explicar com era la seva vida a la casa, la va resumir amb un detall quotidià. "No tinc televisió, només ràdio".
Javier havia decidit quedar-se amb els seus pares per seguir la tradició familiar. Amb els anys, va passar a viure sol a la casa on havien viscut les dues generacions anteriors. Així ho va explicar en el reportatge Único habitante, en què l'equip de RTVE va recórrer diversos punts d'Espanya per parlar amb persones que seguien vivint en llocs amb molt pocs veïns.
Una casa a la serra a la qual només s'arriba per una pista
En el tram dedicat a la serra de Jaén, el programa també va parlar amb Paco, que vivia a diversos quilòmetres de Javier, al municipi de Santiago-Pontones. A Paco li agradava viure envoltat de natura, encara que admetia que li preocupava caure mentre estava al camp i que no hi hagués ningú a prop per ajudar-lo. A casa guardava provisions en un congelador per si una nevada li complicava la sortida.
A Javier, en canvi, li agradava explicar el que suposava viure apartat amb un gest tan senzill com deixar la porta de casa oberta. Deia que allà podia fer-ho sense preocupar-se que algú entrés a robar-li o anés a molestar-lo. Paco l'anomenava ermità, però Javier parlava d'aquella forma de vida amb el gust de qui havia escollit quedar-se.
La casa on van envellir els seus avis i els seus pares
El reportatge es fixava en la solitud dels qui viuen lluny d'altres veïns. Javier, quan explicava per què seguia allà, començava per la seva família. Primer havien envellit en aquesta casa els seus avis. Després ho van fer els seus pares, amb qui ell va decidir quedar-se. La vivenda era el lloc on havia transcorregut bona part de la vida de les tres generacions.
Quan li va tocar parlar de com es vivia allà després de tants anys sol, la seva resposta va ser breu. "La meva vida aquí és un plaer", va dir davant les càmeres. Parlava de casa seva al final de la pista, de la tranquil·litat de deixar la porta oberta i d'una vida en la qual, per escoltar alguna cosa a casa, li bastava amb la ràdio.