Durant segles, el relat oficial de la humanitat ha situat l'origen de les grans construccions monumentals a les ribes del Nil, fa uns 4.500 anys. Tanmateix, una investigació exhaustiva publicada recentment ha sacsejat els fonaments de l'arqueologia moderna.
Un grup de geòlegs i arqueòlegs sosté que el jaciment de Gunung Padang, a Java Occidental, no és un turó natural, sinó la piràmide més antiga construïda per l'ésser humà. Segons les datacions per radiocarboni, les capes més profundes d'aquesta estructura tindrien una antiguitat de fins a 30.000 anys, situant el seu origen en plena Edat de Gel.
Una enginyeria impossible per al Paleolític superior
El que fa que Gunung Padang sigui un descobriment revolucionari és la complexitat de la seva construcció en una època en què se suposava que els humans eren simples caçadors-recol·lectors nòmades. Els investigadors han detectat, mitjançant tomografia de resistència elèctrica i radars de penetració terrestre, que l'estructura es va aixecar en diverses etapes. La base més antiga, esculpida en lava andesítica, mostra signes d'haver estat modelada meticulosament per mans humanes molt abans que sorgissin les primeres ciutats a Mesopotàmia o les piràmides d'Egipte.
Aquesta troballa suggereix que va existir una civilització amb coneixements avançats d'enginyeria i astronomia molt abans del que indiquen els llibres de text. La piràmide de Gunung Padang no només és immensa en grandària, sinó que allotja cambres internes i cavitats ocultes que encara no han estat explorades completament. Per als defensors d'aquesta teoria, estem davant la prova definitiva que la història de la humanitat és molt més antiga i complexa del que ens han explicat, amb societats capaces de mobilitzar recursos massius fa desenes de mil·lennis.
El debat científic sobre si és geologia natural o obra de l'home
Com era d'esperar, aquest descobriment ha generat una intensa controvèrsia en la comunitat científica internacional. Mentre que els autors de l'estudi defensen la intervenció humana basant-se en la disposició geomètrica de les roques i en les capes de ciment detectades entre els blocs, altres arqueòlegs més escèptics sostenen que podria tractar-se de formacions geològiques naturals modelades per l'erosió. La clau per resoldre el misteri rau en les pròximes excavacions, que buscaran restes orgàniques o eines dins de les cambres segellades.
Si es confirma que Gunung Padang és una piràmide de 30.000 anys, el mapa de la civilització mundial hauria de ser redissenyat per complet. Indonèsia passaria a ser el bressol de l'arquitectura monumental, i les piràmides d'Egipte quedarien relegades a ser "germanes menors" d'un llegat ancestral que ha romàs ocult sota la selva durant milers d'anys.