Durant anys, omplir prestatgeries va ser gairebé una norma no escrita en decoració. Llibres, records, figures, caixes i objectes personals es van convertir en una manera de donar personalitat a qualsevol casa. No obstant això, cada vegada més interioristes estan començant a fer just el contrari en deixar espais buits. El que a primera vista pot semblar una casa incompleta o massa minimalista té al darrere una explicació relacionada amb com processa el cervell els estímuls visuals.
La idea no consisteix a eliminar decoració ni a viure amb menys per obligació. L'objectiu és reduir la quantitat d'informació que rep la vista de forma constant. Segons expliquen especialistes en disseny d'interiors i benestar domèstic, una acumulació excessiva d'elements visibles pot generar una sensació contínua de saturació que el cervell interpreta com una petita càrrega mental.
Per què els interioristes deixen espais buits a les prestatgeries
Quan una prestatgeria està completament plena, l'ull no troba punts de descans. Cada llibre, color, textura o objecte competeix per captar atenció. Encara que moltes persones no en siguin conscients, aquesta exposició constant pot augmentar la sensació de cansament visual i transmetre una percepció de desordre fins i tot quan tot està perfectament col·locat.
Per això, alguns interioristes estan incorporant una regla senzilla, que es basa en no ocupar tota la superfície disponible. En lloc d'omplir cada buit, deixen zones buides entre grups d'objectes per crear pauses visuals. El resultat no busca que la casa sembli més freda, sinó que l'espai es percebi més clar i tranquil.
El buit comença a entendre's com una cosa positiva
Aquest canvi també té relació amb una tendència més àmplia que busca convertir l'habitatge en un lloc de recuperació mental i no només d'emmagatzematge. En reduir estímuls, moltes persones descriuen una sensació més gran d'amplitud i menys necessitat de mantenir-ho tot perfectament ordenat.
A més, deixar espai lliure obliga a seleccionar millor quins objectes romanen visibles i quins realment aporten alguna cosa a l'ambient. L'atenció deixa de repartir-se entre desenes d'elements i cada peça guanya protagonisme. La realitat és que no es tracta de tenir menys coses, sinó d'exposar-ne menys al mateix temps. Així doncs, aquestes prestatgeries mig buides que comencen a aparèixer en tantes cases no responen a una moda estètica sense més, sinó a una forma diferent d'entendre el descans visual dins de la llar.