La instal·lació de plaques fotovoltaiques torna a situar-se entre les actuacions amb més atractiu fiscal per a propietaris d'habitatge el 2026. L'Agència Tributària manté vigents les deduccions en l'IRPF per obres de millora de l'eficiència energètica, un mecanisme que continua incentivant inversions en autoconsum i rehabilitació energètica residencial. Aquests avantatges no es configuren com a subvencions directes, sinó com a reduccions en la quota de l'impost.
L'incentiu fiscal no s'activa per la simple col·locació de panells solars. La clau rau en l'impacte energètic degudament acreditat. La normativa exigeix demostrar que la intervenció millora el comportament energètic de l'immoble, cosa que converteix la certificació tècnica en un element central del procés. Sense aquesta validació documental, la deducció no resulta aplicable.
Tres nivells de deducció en funció de la millora
L'esquema fiscal contempla diferents percentatges en funció del grau d'eficiència aconseguit. La deducció del 20% s'aplica quan l'actuació aconsegueix reduir almenys un 7% la demanda de calefacció i refrigeració de l'habitatge, amb una base màxima de 5.000 euros. Es tracta del llindar més accessible dins del sistema. El segon esglaó, corresponent al 40%, exigeix una millora més significativa. Ha d'acreditar-se una reducció mínima del 30% en el consum d'energia primària no renovable o una millora de la qualificació energètica fins a les lletres A o B. Aquí el benefici fiscal potencial augmenta de manera considerable.
El nivell superior, del 60%, es reserva per a actuacions de rehabilitació energètica de més abast, especialment en edificis complets o habitatges unifamiliars sotmesos a intervencions integrals. Aquest tram representa l'incentiu més potent dins del marc de deduccions energètiques.
Requisits tècnics i temporals
L'accés al benefici fiscal exigeix condicions precises. El contribuent ha de ser propietari de l'immoble i executar l'obra dins dels terminis establerts per la normativa. A més, la millora ha de quedar acreditada mitjançant certificats d'eficiència energètica emesos abans i després de l'actuació.
L'Administració no avalua la tecnologia instal·lada, sinó el resultat energètic mesurat. Els certificats permeten quantificar la variació objectiva en els paràmetres de l'immoble i constitueixen la base jurídica de la deducció. L'atractiu d'aquestes deduccions resideix en el seu efecte acumulatiu. A la reducció de la factura elèctrica s'hi suma l'estalvi fiscal, que en determinades inversions pot assolir imports rellevants. En un context de transició energètica, l'autoconsum continua consolidant-se com una de les decisions domèstiques amb major impacte econòmic i tributari.