Ajudar econòmicament un fill sembla una de les coses més normals del món. Pagar una entrada per a un habitatge, enviar diners cada mes per al lloguer, ajudar amb una hipoteca o cobrir un moment complicat són situacions habituals en moltes famílies. Però cada vegada més fiscalistes estan recordant als pensionistes que aquestes ajudes poden tenir implicacions fiscals si no es fan correctament o si no queda clar quin tipus d'operació s'està realitzant.
I és que un dels errors més habituals és pensar que entre pares i fills els diners poden moure's sense cap conseqüència davant d'Hisenda. La realitat és que el fisc diferencia entre una ajuda puntual, un préstec i una donació. I quan els diners s'entreguen sense obligació de devolució, normalment entra en joc l'Impost sobre Successions i Donacions, la gestió del qual depèn de cada comunitat autònoma i de les bonificacions amb què compta.
El problema no sol ser ajudar, sinó no deixar-ho clar
La realitat és que molts pensionistes fan transferències periòdiques o ingressos per ajudar els seus fills i mai formalitzen què són exactament aquests moviments. D'aquesta manera, si els diners s'entreguen com a regal i no com a préstec, pot existir obligació de presentar la documentació corresponent encara que després el cost fiscal sigui reduït o fins i tot existeixi bonificació autonòmica.
A més, alguns especialistes adverteixen que fraccionar ajudes en quantitats petites pensant que així desapareix qualsevol control no elimina de cap manera les obligacions fiscals. També poden cridar l'atenció operacions periòdiques o moviments que no tinguin una explicació clara.
El que recomanen revisar abans d'enviar diners
Els experts solen insistir en una cosa senzilla, com decidir abans si els diners són una donació o un préstec. Si es tracta d'una ajuda que no es retornarà, convé documentar-la correctament. Si s'espera devolució, sol recomanar-se deixar constància de condicions, dates o justificants per poder acreditar la naturalesa de l'operació.
També recorden que qui rep una donació sol ser qui ha de realitzar les gestions tributàries corresponents, no qui entrega els diners. Així doncs, el missatge que estan traslladant molts fiscalistes no és deixar d'ajudar els fills. És revisar com es fa. Perquè una ajuda familiar que sembla completament quotidiana pot acabar generant preguntes si no queda clar què eren exactament aquests diners.