Un estudi recent o publicat a Nature Health per Robert Beaglehole, Ruth Bonita i Tikki Pang —tres referents històrics de la salut pública vinculats a l'OMS— adverteix que les polítiques actuals de control del tabaquisme no avancen al ritme necessari per complir els grans objectius sanitaris globals. En la seva anàlisi, els autors assenyalen que els enfocaments vigents difícilment permetran assolir les metes internacionals de reducció de malalties no transmissibles, en un context en què la implementació del Conveni Marc per al Control del Tabac (FCTC) s'ha alentit i l'impuls polític ha perdut força en moltes regions.
Davant d'aquest estancament, l'article identifica una oportunitat: l'expansió de productes regulats de nicotina sense combustió, que podria accelerar de manera decisiva la fi de l'epidèmia de tabaquisme. Els autors defensen que la reducció de danys s'ha d'integrar de manera explícita en l'estratègia global de control del tabac i proposen un objectiu ambiciós però assolible: reduir la prevalença diària del tabaquisme en adults per sota del 5% el 2040, combinant les mesures clàssiques del FCTC amb un accés més ampli a alternatives regulades lliures de fum.
Protecció dels menors davant del tabaquisme
Un element clau de l'article és que aquest canvi d'enfocament no és incompatible amb una protecció estricta dels menors. Al contrari: els autors subratllen que l'evidència procedent de països on s'han adoptat àmpliament alternatives sense fum demostra que és possible reduir acceleradament el tabaquisme adult mantenint una forta protecció juvenil, tant davant del consum de cigarretes com davant del vapeig.
Citen explícitament casos com Nova Zelanda, Suècia, Japó i els Estats Units, on la regulació d'aquestes alternatives ha anat acompanyada de controls clars, marcs normatius específics i polítiques actives de prevenció en menors.
Aquest matís resulta especialment rellevant per a països com Espanya. A diferència de models com el neozelandès —on la regulació dels productes sense combustió s'ha desenvolupat de forma paral·lela a mecanismes estrictes de protecció del menor—, el debat a Espanya s'ha produït durant anys sense un marc regulador específic clar, amb especial atenció a les dificultats de control efectiu de la venda i l'accés de menors a determinats productes. En aquest context, la recent aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés pot llegir-se com un primer pas polític per abordar aquesta regulació pendent, obrint la porta a un enfocament més ordenat que permeti, alhora, protegir els menors i oferir respostes més eficaces als fumadors adults.
El missatge central de l'article és que no regular o regular de forma desproporcionada també té conseqüències. Tal com adverteixen els autors, mentre els cigarrets continuen sent àmpliament accessibles, moltes alternatives potencialment menys nocives afronten majors restriccions, cosa que pot acabar protegint els productes més perillosos i limitant l'accés a substituts de menor risc. Per això, reclamen un marc regulador proporcional al risc, que aglutini regulació, fiscalitat i comunicació pública amb l'evidència científica disponible, sempre sota un principi irrenunciable: la protecció del menor com a eix central de qualsevol política de salut pública.