Un treballador va ser acomiadat després que l'empresa per la qual treballava acredités que només treballava al voltant de 90 minuts malgrat tenir un horari de vuit hores. La companyia va considerar que es tractava d'una davallada voluntària i greu de rendiment, la qual cosa, segons el seu criteri, justificava un acomiadament disciplinari. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va declarar l'acomiadament improcedent, en no considerar provada la intenció del treballador ni la gravetat suficient per justificar la mesura.
El tribunal va assenyalar que l'empresa no va demostrar que existís voluntat deliberada de rendir menys. Perquè un baix rendiment pugui ser causa d'acomiadament disciplinari, cal acreditar que el treballador va actuar amb intenció de perjudicar l'empresa. L'absència d'evidència sobre la voluntarietat va ser determinant perquè el jutge considerés improcedent l'acomiadament, deixant clar que no n'hi ha prou que es treballi menys.
No n'hi ha prou amb dies aïllats ni comparacions genèriques
Un altre dels factors decisius va ser que no es va acreditar un patró continuat de conducta. La llei exigeix que la baixa productivitat sigui persistent i greu, i no es pot fonamentar un acomiadament disciplinari només en unes jornades concretes amb menor rendiment. A més, el desempany ha de comparar-se amb l'historial del propi treballador, no amb un estàndard genèric ni amb la productivitat d'altres empleats
El tribunal també va considerar rellevant que l'empresa no va aplicar mesures prèvies. No hi va haver advertències, sancions intermèdies ni seguiment que demostrés que el treballador havia estat informat d'un problema en el seu rendiment. Aquestes mesures són fonamentals abans d'executar un acomiadament disciplinari, perquè permeten a l'empleat corregir la seva conducta i aporten evidència que l'empresa va actuar de forma proporcional i justificada.
Conseqüències i doctrina judicial
En declarar-se improcedent, el treballador pot triar entre rebre una indemnització o ser readmès amb salaris de tramitació. La sentència, N.º 3164/2019, de data 18 de juliol de 2019, de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, reforça la doctrina que el simple baix rendiment no és suficient per justificar un acomiadament disciplinari.
A més, subratlla la importància de documentar advertències i seguiments interns abans d'aplicar mesures disciplinàries, garantint així que els acomiadaments siguin proporcionals i ajustats a la llei vigent. Així, la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Galícia esdevé un referent per interpretar els acomiadaments per rendiment, establint criteris clars sobre intenció, continuïtat i proporcionalitat que s'han de complir perquè una empresa pugui executar un acomiadament disciplinari sense risc d'improcedència