El que va començar com una situació gairebé anecdòtica va acabar convertint-se en un dels conflictes veïnals més citats als tribunals. Un propietari va decidir instal·lar a la terrassa del seu habitatge diverses gallines, un gall i un petit corral. Per a ell era una activitat quotidiana, però per a la resta de veïns es va transformar ràpidament en un problema que feia impossible la convivència.
El principal focus del conflicte eren els sorolls. El gall cantava de forma reiterada al voltant de les cinc del matí, interrompent el descans de la resta dels veïns. A això se sumaven les olors i la brutícia generada pels animals, fent que la conciliació veïnal fos insuportable. Davant la manca d'acord, la comunitat va decidir acudir als tribunals per acabar amb aquesta molèstia.
El cas va arribar a l'Audiència Provincial
L'assumpte va acabar resolent-se en una sentència que s'ha convertit en referència. Es tracta de la Sentència núm. 398/2013, d'11 d'octubre, dictada per l’Audiència Provincial de Madrid. El tribunal va analitzar si la presència d’animals de corral en una terrassa podia considerar-se un ús normal de l’habitatge o si, per contra, vulnerava les normes de convivència.
L'Audiència Provincial va donar la raó a la comunitat de propietaris. Va considerar provat que l'activitat generava molèsties reals per a la resta de veïns, especialment pels rens a primera hora del matí, així com per les olors i les pèssimes condicions d'higiene. A més, va assenyalar que no es tractava d'una simple tinença de mascotes, sinó d'una activitat impròpia d'un entorn residencial urbà. És a dir, no era una granja.
Què va dir el tribunal i per què és important
En la seva resolució, el tribunal va deixar clar que tenir gallines i un gall en una terrassa urbana no entra dins dels usos tolerables d'un habitatge. La sentència enquadra aquesta conducta dins de les activitats prohibides per l'article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal, que permet actuar contra comportaments molestos, insalubres o perillosos per a la convivència veïnal.
Davant la resolució, el propietari va ser obligat a retirar els animals i a cessar definitivament l'activitat. L'Audiència va subratllar que, encara que una persona sigui propietària del seu habitatge, aquest dret troba els seus límits quan vulnera el dels altres veïns. Aquesta sentència marca una línia clara i deixa clar que no tot s'hi val dins de casa si es perjudica els altres. Així doncs, malgrat que els estatuts no prohibeixin expressament aquest tipus de situacions, el respecte al descans, la salubritat i la convivència veïnal prevalen sobre qualsevol ús individual que resulti excessiu.