Un envà addicional pot canviar els comptes d'un habitatge destinat al lloguer. En un dels pisos que va mostrar Christopher, propietari de cinc immobles, la distribució va passar de tres habitacions a quatre. Cada dormitori es llogava per uns 400 euros mensuals, fins a sumar 1.600 euros. Segons els seus càlculs, arrendar l'habitatge complet suposaria ingressar al voltant de 1.200 euros, la qual cosa fa una diferència de 400 euros al mes pel mateix immoble.
Ho va explicar a Espejo Público, en un reportatge emès l'agost de 2026. El propietari va presentar un model que aplica tant als seus habitatges com a altres que gestiona per a tercers: llogar cada habitació per separat. La suma de les rendes permet elevar els ingressos, encara que també obliga a atendre més contractes, canvis d'ocupants i situacions de convivència dins d'una mateixa casa.
Quatre habitacions per ingressar 400 euros més
La comparació que va plantejar resulta senzilla: quatre mensualitats de 400 euros enfront d'un únic lloguer de 1.200. Si totes les habitacions romanen ocupades i es cobren els pagaments, la diferència ascendeix a 4.800 euros anuals. En aquest exemple, els ingressos augmenten un terç respecte a l'arrendament complet. Aquest compte descriu la facturació potencial, però no permet conèixer per si sola quant benefici queda després d'afrontar les despeses.
La distribució també forma part del negoci. Christopher va mostrar un tercer sense ascensor on havia afegit una separació per aconseguir un altre dormitori. En un altre habitatge del reportatge, pertanyent a un client, les zones compartides quedaven reduïdes a una petita cuina i un bany per a quatre habitacions. Aquest segon immoble havia costat 240.000 euros i s'havia adquirit expressament per destinar-lo a aquesta modalitat de lloguer.
Més ingressos, però també més feina de gestió
El propietari va reconèixer que obtenir una renda superior exigeix una dedicació més gran. Les queixes, la convivència entre persones que comparteixen habitatge i les rotacions multipliquen les tasques. Cada sortida obliga a buscar un altre ocupant i organitzar la seva entrada, mentre els qui romanen segueixen utilitzant els espais comuns. El resultat econòmic depèn també de mantenir les habitacions ocupades i resoldre els problemes que apareixen durant els contractes.
Els destinataris d'aquestes habitacions són treballadors que no poden assumir el lloguer d'un pis complet, segons va explicar en el programa. Per a ells, pagar una part de l'habitatge permet accedir a un allotjament; per al propietari, cobrar diverses rendes eleva els ingressos de l'immoble. El reportatge mostra aquesta doble realitat: una fórmula més rendible per a l'arrendador i un habitatge compartit per als qui necessiten ajustar el seu pressupost.