El debat sobre l'edat de jubilació continua generant posicions trobades, especialment entre els qui ja han travessat aquesta etapa vital. Carmelo Sevilla, pensionista, aporta una visió que connecta amb una preocupació freqüent entre la gent gran: “La jubilació només la gaudeixes de veritat fins als 75 anys”. La seva reflexió no gira al voltant de xifres econòmiques ni de reformes legislatives, sinó d'una qüestió molt més tangible: l'estat físic.
Segons explica, l'edat marca una frontera que rarament apareix en els debats que fan referència a la jubilació. Fins aproximadament els 75 anys, sosté, moltes persones mantenen un nivell d'autonomia, mobilitat i energia que permet viatjar, practicar activitats, mantenir rutines actives o simplement gaudir del temps lliure amb relativa normalitat. A partir d'aquest llindar, adverteix, la realitat sol canviar i empitjorar la qualitat de vida.
La barrera invisible i inevitable del deteriorament físic
Carmelo descriu un procés que considera natural però fonamental. L'avenç de l'edat, assenyala, comporta limitacions físiques progressives que condicionen la qualitat de vida. Problemes de mobilitat, fatiga, dolències cròniques o menor resistència converteixen activitats abans quotidianes en esforços considerables. És una tendència que experimenten les persones amb el pas del temps. Des de la seva experiència, la jubilació no pot analitzar-se només des de la sostenibilitat del sistema de pensions. Retrasar tant la sortida del mercat laboral implica reduir l'etapa en què el retir pot gaudir-se de veritat.
La idea de Carmelo introdueix un matís rellevant en el debat públic. Mentre les reformes solen justificar-se per l'envelliment poblacional i la pressió sobre els comptes públics, rarament s'emfatitza com l'edat afecta la capacitat real d'aprofitar el temps després de la vida laboral. Per a molts pensionistes, aquest factor resulta central.
Dubtes sobre ampliar la jubilació fins als 70
A partir d'aquesta lògica, Carmelo no considera viable elevar l'edat de jubilació fins als 70 anys. El seu raonament és que si el marge de bona condició física tendeix a concentrar-se en els primers anys del retir, retardar la jubilació implica minimitzar aquest període. En termes pràctics, significa treballar més temps per gaudir de menys temps en condicions favorables.
La postura de Carmelo reflecteix una percepció estesa entre part de la població gran, que observa amb escepticisme les propostes d'ampliació de la vida laboral. Més enllà de les variables econòmiques, l'argument del desgast físic emergeix com un dels eixos menys visibles però més repetits en l'experiència quotidiana de molts jubilats.