Aitana Bonmatí va créixer jugant a futbol en un entorn en què ser nena encara significava ser una excepció. Quan va començar, amb tot just sis o set anys, era l'única noia del seu equip i pràcticament també del club. Aquella diferència, que avui pot semblar anecdòtica veient tot el que ha aconseguit, va condicionar bona part de la seva infància i la va obligar a conviure amb situacions que van anar molt més enllà d'una simple rivalitat esportiva.
"He tingut moltes baralles pel fet de ser una dona. Des d'insults fins a arribar a les mans", va explicar la futbolista en recordar els seus primers anys. Moltes d'aquestes situacions ocorrien al pati del col·legi, on jugar a futbol sent nena encara podia convertir-se en motiu de burla o enfrontament. Aitana reconeix que tenia caràcter i que allò va acabar endurint-la, encara que llavors no resultés gens senzill.
Ser l'única nena significava haver de demostrar més
Durant aquells anys, els seus referents eren Xavi, Iniesta i el Barça de Guardiola. No tenia pràcticament futbolistes dones en qui emmirallar-se perquè el futbol femení amb prou feines tenia visibilitat. Aquesta absència de referents feia encara més evident la sensació d'estar entrant en un espai que socialment seguia considerat masculí.
La mateixa Aitana ha explicat que va anar construint una mena de cuirassa. En una altra entrevista va recordar que la seva infància no va ser fàcil precisament perquè era l'única nena dins d'aquell món i que tendia a guardar-se dins les baralles i els insults que rebia. Amb el temps va aprendre a transformar aquelles experiències en fortalesa competitiva.
Avui aquelles baralles formen part d'una altra època
La dimensió que ha assolit la seva carrera fa que el contrast sigui enorme. El mateix camp en què va començar a jugar va acabar portant el seu nom, una imatge que per a ella simbolitza fins a quin punt ha canviat la seva vida i també el lloc de les dones dins del futbol.
Aitana explica ara aquelles baralles com a anècdotes, però no les minimitza. Formen part d'una generació que encara va haver d'obrir-se camí en condicions molt diferents de les actuals. La seva història permet entendre que darrere dels títols i el reconeixement hi ha també una nena que va haver d'aprendre molt aviat a defensar una cosa tan senzilla com el seu dret a jugar a futbol.