L'advocat laboralista Miguel Benito ha llançat una advertència que preocupa especialment els treballadors més joves, perquè si res no canvia, la jubilació no arribarà fins als 71 anys, amb sort, i les pensions seran sensiblement més baixes. Segons explica, el sistema actual no és sostenible i l'evolució demogràfica empeny de forma inevitable a retardar l'edat de retir i a retallar les prestacions futures dels qui ara estan treballant.
Espanya té cada vegada més jubilats i menys treballadors cotitzant, una tendència que no només no es corregeix, sinó que s'agreuja en les properes dècades. La generació del ‘baby boom’ ja està entrant en la jubilació i darrere vénen cohorts més petites, amb carreres laborals més irregulars i salaris més baixos, cosa que posa en escac l’equilibri del sistema.
Un sistema que ja no es pot sostenir com està
Segons Benito, la corba demogràfica amb prou feines deixa marge de maniobra. Amb un nombre creixent de pensionistes i una base de cotitzants insuficient, les úniques variables que es poden ajustar són la de pujar l'edat mínima de jubilació i reduir la quantia real de les pensions. En aquest escenari, assolir els 71 anys com a edat efectiva de jubilació no seria una excepció, sinó la norma per als joves actuals
L'advocat subratlla que el sistema ja consumeix prop del 40% de tots els impostos que recapta l'Estat, una xifra que limita enormement la despesa en altres àmbits essencials com sanitat, educació o polítiques d'habitatge. Mantenir aquest nivell de despesa en pensions sense canvis estructurals implicaria augmentar la pressió fiscal de forma constant o endeutar-se encara més, cosa que considera inviable a mitjà termini.
Què poden esperar els joves treballadors
El diagnòstic passaria per jubilar-se més tard i cobrar menys. Encara que la pensió nominal pugui pujar amb el temps, Benito adverteix que el poder adquisitiu real serà inferior, a causa dels ajustos que caldrà fer per . Carreres laborals intermitents, períodes d'atur i salaris més baixos jugaran en contra dels futurs jubilats.
A més, insisteix que confiar exclusivament en la pensió pública és un error estratègic per a les noves generacions. El sistema, tal com està dissenyat, no pot oferir les mateixes garanties que va donar a generacions anteriors, i qualsevol reforma futura anirà orientada a contenir la despesa, no a ampliar-la
Així doncs, el missatge és contundent: el futur de les pensions a Espanya es presenta complicat. Per als joves, la jubilació als 65 anys amb una pensió suficient és cada cop més una excepció del passat. Planificar amb antelació i assumir que el sistema canviarà ja no és una opció, sinó una necessitat.