Els refranys són frases que exposen en forma de sentència un pensament, una conclusió a manera de judici i sempre contenen un ensenyament. Se sol utilitzar el recurs de la rima per recordar-los millor i de vegades contenen metàfores, que vol dir que tenen un significat figurat i no pas literal. Els refranys venen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Alguns encara tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrògrades. Una altra característica molt important és que sempre es diuen igual, no admeten variacions més enllà de les petites diferències dialectals. També se’n pot dir proverbis o dites.

A continuació, a l'estiuenca secció de la Gandula d'ElNacional.cat, us expliquem 12 refranys catalans relacionats d’alguna manera amb l’estiu perquè els posis en pràctica en aquest últim mes que ens queda.

🌍 5 coses que fas viatjant que són molt catalanes i no ho saps
 

🤬 15 insults en català per odiar el món fugint dels castellanismes

1. A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar

Aquest refrany català es refereix al fet que no s’ha d’abusar de la confiança o d'aquells que ens ofereixen coses perquè ens aprecien. En resum, que no molestis, que has de tenir més vista, però en tots els àmbits, no només pel que fa als autoconvits.

2. A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment

Aquest sobretot tenia sentit quan no hi havia aires condicionats, perquè avui dia tot entra prou bé si tenim la sort de tenir-ne un. Tanmateix, seguim associant els àpats d’estiu amb plats freds com les amanides, el gaspatxo, l’esqueixada, el meló amb pernil, l’ensaladilla russa, el còctel de gambes (si és que algú encara es recorda d’aquest horrible plat); i les menges calentes amb l’hivern, com l’escudella, les sopes, els canelons amb una beixamel ben embafadora i en general tot tipus de guisats espessos i greixosos per sucar-hi pa, tot ben calentet i calòric per aguantar bé el fred hivernal.

3. A l’estiu tota cuca viu

El refrany català de l’estiu per excel·lència expressa que a l’estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment, i és justament amb la calor que les mosques, els mosquits i les paneroles surten i procreen més. Però molts altres animals es poden alimentar bo i bé gràcies a la dolça fruita d’estiu, com les abelles i els ocells. Un altre refrany que hi està molt relacionat és A l’estiu, la formiga surt del niu, perquè després durant l’hivern hi ha escassetat de tot.

4. A la vora del riu no hi facis el niu ni a l’hivern ni a l’estiu

Cada cop que hi ha aiguats i pluges torrencials veiem el perquè. Però l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades (i les que calgui) amb la mateixa pedra. Un altre refrany relacionat amb aquest fenomen és Al setembre, o s’assequen les fonts o s’emporten els ponts.

5. Qui diu mal de l’estiu, no sap què diu

Això potser s’entenia fa uns anys, però ara, cada estiu els haters ens multipliquem més perquè les onades de calor són cada cop més habituals, llargues i insuportables, i l’electricitat més cara... Tanmateix el fet que sigui la gran època de fer vacances sempre farà que tingui molts defensors, si n’ets un, ja ho saps, aquesta és per a tu.

6. Per Sant Mateu, l’estiu adeu

Sant Mateu és el 21, tot i que l’estiu dura, segons la convenció, fins el 23 de setembre, però bona sort trobant una paraula que rimi amb per Santa Tecla, l’estiu...

7. Pluja d’estiu i amor de bagassa, aviat passa

Una bona i vulgar analogia sobre els efímers ruixats d’estiu.

8. Qui a l’hivern té prou roba, a l’estiu en té de sobra

Per un tema de capes... és pura ciència.

9. Terra de regadiu, dolenta per l’estiu

Sense cap dubte la dita en català que envelleix millor, la sequera que ens assota aquest estiu és de rècord. Però qui la pateix més són els pagesos, als quals se’ls assequen els camps si no és que directament pedrega.

10. Una flor no fa estiu, ni dues primavera

Aquest refrany català vol dir que un fet aïllat no pot ser pres com a norma. Una altra versió menys coneguda és Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera.

11. El raïm d’agost, pel setembre most

La verema a Catalunya es fa entre el juliol i el setembre. Depenent de diversos factors com el clima, la varietat i l’altura es fa abans o després. No és estrany que tinguem molts refranys catalans relacionats amb la verema, el most i el vi, perquè des de fa uns 2.500 anys que som terra de vinyes; els ibers, els grecs i els romans van ser els responsables de la seva introducció.

12. Migdiada d’agost emborratxa més que el most

La caloreta, la tranquil·litat del poble, els xiscles dels falciots... les migdiades estiuenques no són iguals que la resta de l’any i ho sabeu.

Què t'han semblat aquestes curiositats sobre el català? Doncs a la Gandula en trobaràs moltes altres com, per exemple, racons del món que no sabies que es parlava en català, o el curiós origen de les mítiques xiruques.