Quan Xabi Alonso va aterrar al Reial Madrid com a entrenador, tenia clar què necessitava. La seva visió era precisa: un equip ordenat, amb control al centre del camp i capacitat per marcar el ritme del joc. Per a això, va demanar un nom concret: Martín Zubimendi. Un jugador capaç de donar identitat tàctica al seu projecte.
Però el club no va compartir la seva urgència. Mentre Alonso demanava un migcampista amb personalitat, la direcció esportiva va decidir prioritzar altres fitxatges: defenses joves i promeses per al futur. Van arribar noms com Huijsen, Carreras i Mastantuono, tots vàlids, però cap capaç de marcar el compàs de l'equip. Alonso, confiat en l'estructura que heretava, va acceptar la decisió sense pressionar més. Allà va cometre el seu primer error estratègic.
El no fitxatge de Zubimendi va deixar l'autoritat de Xabi Alonso en entredit
Al final, Zubimendi va acabar a la Premier League, concretament a l'Arsenal, per 70 milions d'euros. Avui, la seva progressió és espectacular: domina el joc, distribueix amb precisió i eleva el nivell dels seus companys. La seva influència és total i s'ha convertit en un jugador clau per al club i la selecció. Cada passada, cada lectura, cada ruptura de línia demostra que Alonso havia vist correctament el talent que el Madrid va deixar escapar.
L'error d'Alonso no va ser demanar Zubimendi; va ser retirar-se abans d'hora. Va deixar que el club decidís i no va insistir a assegurar el que ell considerava imprescindible. Aquesta decisió reflecteix la dificultat d'imposar autoritat a una directiva que ja tenia altres plans. Avui, la diferència entre el que volia Alonso i la plantilla disponible és evident en cada partit.
El descart de Zubimendi va ser el primer clau sobre el taüt de Xabi Alonso
Amb Zubimendi brillant a Londres, el Reial Madrid pateix mancances a la medul·lar. Tchouaméni compleix, però no és l'organitzador natural que Alonso necessitava. Ceballos té el perfil, però no compta amb la confiança del tècnic actual. L'equip nota la manca de control i d'un jugador que marqui els temps.
Mentrestant, Zubimendi es consagra. A la selecció espanyola és titular indiscutible, aporta equilibri i fa millors els seus companys. El seu creixement és tan notable que genera un problema agradable per a De la Fuente: decidir entre ell i Rodri Hernández per al Mundial. Una situació que Alonso va anticipar fa mesos, però que a Madrid van ignorar.