Quan els sis equips participants i les seves tripulacions desembarquin la propera setmana a Vilanova i La Geltrú amb motiu de la primera regata preliminar de l'America's Cup, que se celebrarà entre el dijous 14 i el diumenge 17, els seus veloços AC40 trobaran molta companyia a l'aigua. Concretament, els 210 patins a vela inscrits per a la regata d'exhibició de Patí Català de Vela, que reunirà a la capital de la comarca barcelonina del Garraf a una xifra rècord d'aquestes embarcacions, en la qual cosa promet ser un espectacle extraordinari.
Els 210 participants confirmats, que se celebrarà els dies 16 i 17 de setembre de 2023, representaran a un total de 27 clubs amb esportistes procedents d'Andalusia, Catalunya, València, així com d'Alemanya, Àustria i Bèlgica. La regata comptarà amb una nombrosa representació femenina amb 17 dones confirmades, una xifra rècord per a aquests catamarans de platja, de 18 peus de llarg i 5,24 peus de màniga, sense timó, quilla, ni botavara.
Els orígens d'aquesta embarcació, que es controla mitjançant minuciosos ajustaments en la seva vela major amb forma de cua d'oreneta i un ús exquisit del pes corporal per dirigir-lo, es remunten a la dècada de 1870 a la platja de Badalona, on els pescadors es posaven dempeus sobre dos cascos i remaven per revisar les xarxes. A començaments del segle XX, les pales, similars a les dels piragüistes actuals, es van substituir per rems i l'embarcació es va adaptar per a l'esbarjo i, a vegades, per a les regates, amb la tripulació asseguda i remant.
El 1942, els germans Mongé van començar a experimentar amb pals de fusta i veles, col·locant el peu del pal molt avançat i introduint la vela major de cua d'oreneta. L'addició d'una reixeta d'acer al llarg de la popa va permetre que la vela major sense sabres s'enrotllés a l'ample, però, sobretot, que pogués aplanar-se per cenyir. A mesura que la tècnica evolucionava, també ho van fer els caps i, a les embarcacions actuals, els patins incorporen una sèrie de sistemes de control que poden alterar la tensió de l'obenc de proa en cada virada (els vaixells tenen dos estais de proa, un de muntat a cada casc) per controlar la curvatura del pal i la direcció de l'ajuda.
Cada any es construeixen uns 40 patins i, encara que les embarcacions originals eren totalment de fusta (casc i pal), ara han guanyat terreny els patins híbrids, amb flotadors de fibra de vidre, coberta de fusta i pal d'alumini. Aquesta "curiositat nàutica" nascuda de la innovació a Catalunya, també compta amb flotes a França, els Països Baixos i Bèlgica, però la seva singularitat al món de la vela fa que siguin uns velers extraordinaris de veure a l'aigua i inspira un gran debat sobre com aquests regatistes altament qualificats, que naveguen en la forma més pura d'aquest esport, controlen les seves embarcacions amb tanta destresa.
Un fenomen que no passa desapercebut per a Grant Dalton, CEO d'America's Cup Events: "Per ser honest, encara estic intentant entendre com naveguen sense timó i sense orsa. Per a mi és un concepte únic i estic desitjant conèixer els regatistes i veure la seva tècnica a Vilanova i la Geltrú al setembre. Crec que és una flota rècord de 210 vaixells, així que serà una regata molt especial, no només entre la flota i els espectadors, sinó també entre els equips de l'America's Cup. M'agradaria pensar que jo també podria navegar en un, però imagino que es necessita molta dedicació i pràctica per fer-ho bé. Són uns vaixells fascinants i estem desitjant donar-los la benvinguda en la primera regata preliminar de la 37a America's Cup".
Reviure la seva història
Un dels capítols més importants en la centenària història de l'America's Cup és el que van protagonitzar al seu dia els J-Class, uns magnífics balandres que van competir pel trofeu en tres edicions entre 1930 i 1937. La seva elegància i bellesa eren el reflex d'una època en què una economia global en auge va atreure alguns dels magnats més influents per competir pel trofeu esportiu internacional més antic del món. Noms com Sir Thomas Lipton, Harold S. Vanderbilt i Sir Thomas Sopwith van protagonitzar el període conegut com l'"Edat d'Or" de l'America's Cup, abans que les seqüeles de la Segona Guerra Mundial fessin que els més petits i assequibles 12 Metres els reemplacessin.
En els temps moderns, la J-Class ha prosperat gràcies als propietaris que han restaurat o construït nous vaixells seguint les línies traçades originalment, però que mai no van arribar a construir-se. Veure un d'aquests vaixells en persona és ser testimoni de la navegació i les regates en la seva màxima expressió. Amb la celebració de l'America's Cup a Barcelona l'octubre de 2024, la classe ha estat convidada per America's Cup Events a acollir el seu campionat del Món entre el 7 i l'11 d'octubre de 2024, amb una regata d'entrenament prevista per als dies 3 i 4 d'octubre de 2024. A la magnífica flota se li ha assignat un espai al Port Vell, cosa que suposarà una magnífica benvinguda per als espectadors i entusiastes de l'America's Cup.
Sobre l'arribada de la classe J a Barcelona, Grant Dalton, CEO d'America's Cup Events, ha comentat: "Quan es va proposar la idea, va ser una de les decisions més fàcils de prendre. Els J-Class són part integral de la història, la llegenda i la fascinació de l'America's Cup i estem molt agraïts a la J-Class Association i als armadors per aprofitar l'oportunitat d'acollir el seu campionat del Món a Barcelona amb motiu del 37è Partit. Veure aquests vaixells en regata davant els molls de Barcelona serà un espectacle per a tots els que estiguin a l'aigua o des de la vora, estem impacients per veure'ls en acció".
Fins ara, les inscripcions confirmades inclouen les de Topaz (J8), Ranger (J5), Svea (JS1), Velsheda (JK7), Shamrock V (JK3), Rainbow (JKZ1), Hanuman (JK6) i Lionheart (JH1). La Class Association està obtenint el suport del major nombre possible d'armadors, cinc dels quals han confirmat la seva participació fins ara mentre que d'altres estan treballant per incloure l'America's Cup a les seves atapeïdes agendes.
El Reial Club Nàutic de Barcelona, situat al cor del Port Vell, serà l'amfitrió d'aquesta fabulosa regata. Tanmateix, un mes abans, les seves instal·lacions i les del Port Vell donaran la benvinguda a una altra flota històrica: els 12 Metres, que es tornaran a reunir en la 17a Regata Puig Vela Clàssica, organitzada pel RCNB entre l'1 al 10 de setembre de 2024, en el marc de les Challenger Selection Series de la America's Cup.
Els vaixells estaran amarrats al port esportiu del RCNB, al cor de l'America's Cup Village, i es disputaran quatre dies de regates entre el 4 i el 7 de setembre de 2024. Grant Dalton, CEO d'America's Cup Events, ha celebrat la iniciativa: "En la ment de molta gent, l'era de la classe 12 Metres en l'America's Cup va ser el que va inspirar el seu interès per l'esdeveniment, i estem encantats que Chris i l'ITMA s'uneixin a nosaltres a Barcelona en l'arrencada de les Challenger Selection Series de la 37a America's Cup. Els 12 Metres despertaran molt interès i, com sempre, les seves regates seran increïblement disputades. Estem desitjant veure als vaixells i que els regatistes gaudeixin de l'ambient únic que s'està creant a Barcelona".
Són, sens dubte, d'uns dels velers més elegants que mai no hagin navegat en l'America's Cup i durant 29 anys, entre 1958 i 1987, van oferir algunes de les batalles més fascinants que mai no hagi presenciat la competició més antiga de l'esport internacional. La seva història es remunta a començaments del segle XX, arran de la seva participació en els Jocs Olímpics de 1908, 1912 i 1920. La classe va ser introduïda en l'America's Cup el 1958 pel New York Yacht Club, després de l'aturada de la competició durant la Segona Guerra Mundial.
L'"edat daurada" dels enormes J-Class, que van competir per última vegada per la Copa el 1937 amb el "supervaixell" Ranger derrotant l'Endeavour II de Sir Tom Sopwith, havia arribat a la seva fi, ja que els temps difícils de la postguerra van impedir la construcció i l'ús d'aquests velers. El New York Yacht Club va detectar la necessitat d'una classe més petita i rendible per rellançar la competició i el Royal Yacht Squadron de Cowes va estar d'acord, en presentar el Sceptre dissenyat per David Boyd per enfrontar-se al Colúmbia desenvolupat per Olin Stephens el 1958.
Els nord-americans van defensar amb èxit el trofeu en vuit ocasions contra desafiaments britànics i australians fins a 1983, quan finalment la ratxa de victòries més llarga de la història de l'esport es va veure truncada per l'Austràlia II, un vaixell amb quilla alada, timonejat per John Bertrand i dissenyat pel geni Ben Lexcen. La Copa es va traslladar a Fremantle, a l'oest d'Austràlia, en la que seria l'última vegada que els 12M competissin pel trofeu, en una regata memorable a les aigües de Gage Roads, amb la derrota de l'australià Kookaburra III construït pel sindicat Task Force 87 davant l'Stars 'n' Stripes 87 de Dennis Conner, després d'una emocionant sèrie que va convertir l'America's Cup en un esdeveniment de masses.
La classe 12M va anar finalment substituïda per la classe IACC després del Deed of Gift Match el 1988. Tanmateix, no han caigut en l'oblit i des d'aleshores han sorgit flotes, sobretot a Amèrica del Nord i al nord i el sud d'Europa, els propietaris de la qual restauren i actualitzen aquests bonics iots amb tecnologia moderna.