La gestió del lateral dret en el Reial Madrid comença a ser un tema de debat habitual dins del vestidor blanc. La presència de Trent Alexander-Arnold a l'onze, per davant de Dani Carvajal no acaba d'encaixar en la lectura que fan diversos jugadors sobre el que de veritat necessita l'equip. Especialment perquè el rendiment de l'anglès no està sent el d'una estrella, més aviat és decebedor.
De fet, el que sorprèn al vestidor és la comparació directa amb Carvajal. El capità continua sent considerat una garantia i un futbolista fiable en escenaris de màxima exigència, aportant una seguretat defensiva amb la qual Trent ni pot somiar. Per això, la decisió d'Arbeloa de posar per davant l'anglès no s'acaba d'entendre.
Carvajal, un pes pesant que perd força
Dani Carvajal no és un jugador més en la plantilla. La seva trajectòria i el seu paper com a capità de l'equip el converteixen en una referència absoluta dins del vestidor del Real Madrid. A nivell defensiu, els seus companys el segueixen veient com un perfil sòlid i que li posa les coses molt complicades als atacants rivals.
Però ja no és només una qüestió defensiva. En fase ofensiva, Carvajal manté automatismes perfectament integrats amb la resta de l'equip, que faciliten el joc. Les seves incorporacions i la seva lectura d'espais fan que per a molts, jugar amb l'espanyol sigui molt senzill. És un jugador intel·ligent i que no altera equilibris amb les seves incorporacions.
Dues creixents amb Alexander-Arnold
En canvi, la percepció sobre Alexander-Arnold és més freda. Ningú discuteix la seva qualitat tècnica ni la seva capacitat amb pilota, però el seu impacte en el funcionament col·lectiu genera més dubtes. L'equip no sent que la seva presència estigui marcant una diferència, especialment en contextos on defensar és important. Alguns futbolistes consideren que l'anglès no travessa el seu millor moment de confiança. El veuen lluny del nivell que exigeix la posició en un equip com el Reial Madrid. En certs partits, la sensació és que el lateral pateix massa sense pilota i tampoc suma tant amb la pilota als peus.
La comparació resulta inevitable. Mentre Carvajal transmet seguretat estructural, Alexander-Arnold encara no projecta aquesta mateixa sensació de control defensiu. Aquesta diferència és la que alimenta la sorpresa interna quan les decisions tècniques s'inclinen cap a l'ex del Liverpool. El debat no ha generat un gran conflicte, encara. Però la lectura dins del vestidor és que costa entendre que Carvajal perdi pes enfront d'un jugador el rendiment del qual no es percep com a superior ni de bon tros.