El Barça torna a conviure amb el soroll que sempre acompanya els grans vestidors, i aquesta vegada el focus se situa en una escena concreta que no ha passat desapercebuda. El partit contra el Levante va deixar alguna cosa més que anàlisis tàctiques i lectures esportives per la victòria culer. També va generar interpretacions sobre un gest, una reacció i un intercanvi que ha donat peu a tota mena de comentaris dins de l'entorn blaugrana.
El protagonista involuntari de la seqüència va ser Lamine Yamal. En una acció ofensiva aparentment rutinària, el jove extrem no va atacar una centrada de Raphinha, una jugada que des de la banda va generar una reacció immediata de Hansi Flick. El tècnic alemany, conegut per la seva exigència gestual i la seva intensitat, va mostrar de forma visible el seu descontentament, cosa que les càmeres van captar.
Una reacció que no va passar inadvertida
L'escena no va quedar en els gestos de Flick, sinó que Lamine va respondre a les indicacions de l'entrenador en un intercanvi que va evidenciar certa tensió i a les quals l'entrenador ja no va voler entrar a valorar ni a respondre. No es va tractar d'un episodi extraordinari dins de la dinàmica d'un partit, però sí prou cridaner com per activar comentaris i anàlisis posteriors.
Poc després, Flick va decidir substituir el jugador. La imatge de Lamine Yamal abandonant el terreny de joc, amb gest seriós i sense interacció visible amb el tècnic, va amplificar la idea que les coses no van especialment bé. En contextos de màxima exposició, cada detall corporal sol convertir-se en material d'interpretació.
Interpretacions clau dins del vestidor
En l'entorn de l'equip, aquest tipus d'episodis poques vegades es deixen passar com si res. Les dinàmiques entre entrenador i futbolistes, especialment quan es tracta de joves com Lamine Yamal, sempre generen atenció. L'exigència tàctica, la pressió competitiva i la gestió emocional formen part del dia a dia en qualsevol equip d'elit. Dins del vestidor blaugrana, segons diverses fonts, existeix la percepció que les relacions entre Flick i Lamine no travessen el seu moment més fluid. No es parla de conflicte ni de fractura, sinó d'un context d'ajustament, una cosa habitual en processos on conviuen joventut, expectatives i màxima exigència.
Així doncs, malgrat que el xoc no va anar a més ni hi va haver res fora del comú, la realitat és que al vestidor del Barça pensen que les relacions entre Flick i Lamine no són les millors.