Nit memorable a Mestalla. Pel correctiu que el València ha propinat al Reial Madrid (4-1), pel suspens dels gols i per l'actuació arbitral. Aquest diumenge, el conjunt de Zinedine Zidane ha provat la seva pròpia medicina i ha perdut tres punts –i molta dignitat– després de concedir tres penals claríssims al feu valencianista. Carlos Soler n'ha xutat quatre: el primer l'ha fallat i l'ha hagut de repetir per infracció de Lucas Vázquez, mentre que els altres dos els ha convertit amb sang freda. L'altre diana ha estat de Raphael Varane en pròpia porteria. Els locals, en hores molt baixes per culpa d'Anil Murthy, agafen aire i moral contra el rival que més angúnies desperta al Túria, mentre que el Madrid evidencia un dia més que no és, ni de bon tros, un equip competitiu. Nou gols en quatre partits: encaixar pallisses comença a ser tònica habitual al vestidor blanc.

Partit esbojarrat

El València és un equip absolutament empobrit per culpa de la incompetència del seu propietari. El Reial Madrid és un dels gegants més perillosos d'Europa. Mestalla és una caldera, però fa mesos que està buit. Tres condicionants que semblaven indicar que el partit es tenyiria de blanc –o en aquest cas, de rosa–, però per sort, el futbol, tal com diu el tòpic carregós, no és pura matemàtica.

A la primera part, els de Zidane han dominat amb certa claredat i han trobat premi al minut 23, quan Karim Benzema ha afusellat Jaume amb un míssil des de fora de l'àrea. El València, amb un extrem juvenil, un central de 20 anys i un migcentre, Uros Racic, amb planta de paramilitar serbi però no de futbolista; semblava condemnat al fracàs.

Benzema Reial Madrid EFE

Aleshores, però, ha aparegut la màgia de Lucas Vázquez. Ha aparegut per sort del València, és clar. Quan s'havia disputat mitja hora de partit, el davanter convertit en lateral del conjunt blanc ha comès penal per unes mans tan clares com maldestres. Començava la nit de suspens a Mestalla.  

Primer, perquè Carlos Soler ha fallat el penal. O més ben dit: Courtois l'han aturat de manera brillant. La pilota, però, ha tornat a caure als peus del migcampista valencià, qui de segones l'ha enviat al pal. Aleshores, en tercera instància, el Musa ha signat l'empat, però poc ha important. El jove extrem juvenil estava dins de l'àrea abans que el seu company efectués el llançament, de manera que no era gol. Per sort dels locals, però, Lucas ha estat nefast per partida doble: ell també era dins de la zona prohibida, de manera que Gil Manzano ha ordenat que es repetís la pena màxima i Carlos Soler no ha fallat la seva segona oportunitat. Tot plegat, molt rebuscat.

Però la nit encara reservava més sorpreses. Just abans del descans, Maxi ha efectuat una centrada al cor de la petita i Varane, de manera força incomprensible, ha enviat un globus a la seva pròpia porteria. Courtois ha rebutjat la pilota, però ho ha fet quan aquesta ja havia entrat clarament. La jugada ha seguit, però el VAR –avui sí– s'ha activat en contra els interessos del Madrid i ha decretat el 2-1. La nit de suspens no havia acabat.

La nit de les penes màximes

Anem a pams, perquè el segon temps ha estat frenètic. El Madrid ha arribat a la porteria de Jaume en els primers compassos, però el primer avís seriós ha estat de de Kang-in Lee, que ha enviat la pilota al pal al minut 47. L'huracà entrava en acció.

Pocs minuts després, José Luís Gayà ha signat una jugada espectacular des de la banda esquerra, ha centrat la pilota a l'interior de la petita i Marcelo, per tal que no rematés Maxi, l'ha atropellat i després ha fet teatre. Però no ha servit de res. L'àrbitre ha assenyalat el segon penal de la nit i Carlos Soler ha tornat a dictar sentència des dels onze metres. Era el seu tercer llançament de penal i no seria l'últim. 3-1.

Viníicius Wass Valencia Reial Madrid EFE

Deu minuts després, quan s'havia disputat una hora de partit, Musa ha encarat Ramos i el central andalús ha dut a terme una d'aquelles accions que ajuden a entendre perquè sovint es qüestiona la seva capacitat intel·lectual. El capità blanc ha actuat tal com ho faria algú que sap que no hi ha càmeres al voltant: amb un cop de mà tan estúpid com evident que, com era d'esperar, ha estat penalitzat amb penal. Carlos Soler no ha fallat i ha marcat el 4-1. Els penals cal convertir-los i cal dir que el migcampista valencià ho ha sabut fer de la millor manera: n'ha tirat 4 i l'únic que ha fallat ha estat el que no ha valgut. Sublim.

A partir d'aquí, i sense Casemiro, Eden Hazard o Toni Kroos sobre la gespa, el Reial Madrid ha buscat el gol amb més ímpetu que ordre. I la fórmula, és clar, ha estat insuficient per capgirar un marcador impossible.

En una nit com la d'aquest diumenge, i a aquestes alçades de campionat, potser és el menys important. Però perquè no dir-ho. El Reial Madrid no pot seguir la cursa de la Reial, el Vila-real i l'Atlètic i és quart amb 16 punts. El Barça, amb 11 però un partit menys, comença a estar més a prop.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat