El Barça guanya amb autoritat contra el València i es classifica per a la cinquena final consecutiva de la Copa del Rei, una fita sense precedents en la història de la competició (0-2). Els gols de Philippe Coutinho i Ivan Rakitic fan caure el segon rècord en cinc dies després d’aconseguir el del millor inici de Lliga.

Els blaugrana, que defensaran el títol contra el Sevilla, envien un missatge contundent a tots els rivals. Ernesto Valverde arrisca, torna a encertar i surt molt reforçat de Mestalla. El seu equip no té sostre.

Un travesser contra el futbol

El Barça sabia que la única manera de minimitzar els riscos era controlar la pilota, amb paciència i sense precipitar-se. L’objectiu de Valverde era no facilitar els contracops d’un València que fiava bona part de la temporada a la Copa. I per fer-ho ha tornat a recórrer al 4-4-2, poblant el mig del camp amb André Gomes i alliberant Leo Messi.

Gerard Piqué ha demostrat amor per l’escut forçant el seu genoll dret, protegit amb un embenat. El central, que ha tornat a sentir insults contra ell i la seva família, feia de tot per no notar unes molèsties que limitaven els seus moviments. L’ocasió mereixia córrer riscos. En el pla de Valverde també apareixia el factor diferencial de Messi, que ha entrat en calor amb conduccions pràcticament consecutives.

El València perseguia ombres i el Barça jugava com volia. Atacs llargs i possessions infinites amb Messi fent i desfent al seu aire. Quan l’equip es trobava més còmode al camp contrari ha patit l’ensurt més gros. Rodrigo ha rematat al travesser de Jasper Cillessen per encendre una grada que vivia d’espurnes.

El Barça estava avisat, però ha trobat en Andrés Iniesta el seu millor aliat. En moments de tensió, el talent i l’experiència del capità ho fan tot més clarivident. Messi seguia jugant el seu partit a base de diagonals, de fora cap a dins, i túnels. El pas dels minuts enaltien el sistema de Valverde, seriós i sense fissures.

La millor notícia pel València al descans ha estat el resultat. L’empat el mantenia a l’eliminatòria. El seu joc l’allunyava. El Barça tenia armes a la banqueta per canviar el ritme i Valverde ha estat més ràpid que Marcelino.

Gol entre amics

Philippe Coutinho ha entrat per un inoperant André Gomes i el seu canvi ha tingut un efecte immediat en el marcador. Coutinho, enganxat a la banda, ha trobat una centrada de Luis Suárez, el seu gran amic a Liverpool, per estrenar-se com a blaugrana amb una rematada acrobàtica. La seva celebració, visiblement emocionat, justifica la tossudesa del club.  El València estava obligat a marcar tres gols. El Barça tenia un peu i mig a la final.

El 0-1 ha anestesiat Mestalla, que només s’animava per protestar. El València acusava molt el cop i el Barça no el deixava entrar al partit amagant-li la pilota. Messi seguia destrossant malucs al seu aire. Accelerava i frenava quan volia. Sempre ho feia bé. L’equip acompanyava el seu recital amb l’actuació més responsable de la temporada.

El Barça de Valverde és un equip tan sòlid com decisiu. I ho ha demostrat en el tram final d’un partit que no ha tingut més història. Cillessen ha afegit una aturada d’handbol a la seva videoteca particular abans que Ivan Rakitic segellés el bitllet per la final. Suárez, en la seva versió més altruista, ha robat una pilota per forçar el contracop i regalar-li el 0-2 al migcampista croat.

Piqué, coix, ha deixat el camp per forçar el debut de Yerry Mina. El colombià ha superat sense problemes la seva estrena. Suárez i Jordi Alba han aconseguit aguantar sense targeta i jugaran la final amb el Barça per intentar aixecar la 30a Copa de la història del club.