La trama Oikos de partits arreglats fa setmanes que esquitxa el futbol i posa en dubte la integritat d'un esport tan mediatitzat i amb un alt component de negoci com aquest. De fet, només un equip de Primera Divisió no rep cap mena d'ingressos per part de cases d'apostes, el que exemplifica que una gran part de la responsabilitat d'acabar amb aquesta xacra és, precisament, dels clubs que posen el seu nom a disposició d'empreses que es lucren de les pèrdues de diners dels seus usuaris.

Actualment, sembla que l'opinió pública s'ha posat d'acord a l'hora de criticar la influència de les apostes en l'esport i dels perills que això suposa, però encara són molt poques les institucions i organitzacions esportives que s'han posicionat sobre això. I és, fins a cert punt comprensible que, si la majoria de clubs són simples empreses que tenen com a objectiu final maximitzar els beneficis econòmics, admetin diners de gairebé qualsevol sector.

Però hi ha un grup reduït d'entitats, els denominats Clubs d'Accionariat Popular, on els propietaris dels clubs són els seus socis, i totes les decisions relativament importants es prenen en assemblea. És el cas d'Unionistas de Salamanca, un club que va ser fundat l'any 2013 com a resposta a la desaparició de la UD Salamanca amb la voluntat de créixer futbolísticament a través d'un altre model de gestió.

L'entitat, que des del principi va tenir una alta implicació social, cultural i amb altres aspectes que transcendeixen el futbol, va aprovar ahir per unanimitat, amb només sis abstencions, el veto a qualsevol possible acord amb cases d'apostes i negocis relacionats amb l'explotació sexual. 

Així, un club de Segona B, sovint amb dificultats per aconseguir bons patrocinis que els permetin créixer econòmicament i esportivament, ha decidit prioritzar la bona imatge de l'entitat a uns ingressos de dubtosa reputació.