L'inici de temporada del Real Madrid està deixant més dubtes dels esperats. Els resultats acompanyen a la Champions League, però la golejada encaixada al derbi madrileny contra l'Atlético encara cou al vestidor. I el que semblava un detall aïllat ha destapat un problema més gran. Un sector del vestidor considera que la convivència al centre del camp entre Tchouaméni, Fede Valverde i Jude Bellingham és, directament, incompatible.
Les queixes han arribat al mateix Xabi Alonso. Alguns jugadors han transmès a l'entrenador que l'equip pateix massa quan els tres coincideixen. No és un debat de talent. Tots tres són considerats dels millors en la seva posició. El problema sorgeix en l'estructura defensiva.
Tchouaméni, Fede Valverde i Jude Bellingham són un problema per a Xabi Alonso
L'esquema actual sol deixar Tchouaméni sol per sostenir l'equilibri. El francès aguanta en solitari, però es veu superat quan els rivals estrenyen. La raó és que Valverde i Bellingham tenen ànima ofensiva. Tots dos pensen en la porteria contrària. Arriben, trepitgen àrea i busquen gol. Però al mateix temps abandonen espais clau que el Madrid no sempre aconsegueix tapar.
La situació s'agreuja si entra en escena Arda Güler. El turc, cridat a ser una de les revelacions, també viu més pendent de l'atac que del replegament. En partits de màxima exigència, el Madrid queda exposat. El centre del camp es trenca i els rivals troben autopistes cap a la defensa. No és casualitat que al Metropolitano els matalassers dominessin gran part del partit gràcies a aquestes facilitats.
Alonso necessita trobar la tecla
El mateix cos tècnic és conscient del problema. El Madrid marca gols, sobretot gràcies a la inspiració de Mbappé, però n'encaixa més del que hauria. Falta control a la medul·lar i equilibri en les transicions. Alonso ho sap, tot i que encara no ha decidit si farà canvis radicals o mantindrà l'aposta.
Mentrestant, els jugadors demanen ajustaments. Alguns reclamen una peça més defensiva que alliberi Tchouaméni. D’altres creuen que Bellingham hauria de jugar més avançat, gairebé com a segon davanter, i deixar el centre del camp per a perfils més disciplinats. Fins i tot hi ha qui proposa rotacions entre Valverde i l’anglès per evitar desajustos.