Una competició amb més de cent anys d’història com la Copa del Rei no sap on celebrarà la final. Aquesta situació es repeteix cada any sense que la Reial Federació Espanyola de Futbol, organitzadora del torneig, faci res per evitar-ho. Designar la seu a principi de temporada seria el més coherent per evitar maldecaps innecessaris, però es prefereix esperar propostes i escoltar els finalistes per tenir en compte la seva opinió.

El Barça i el Sevilla hauran de seure a negociar a partir del pròxim dilluns per participar en una decisió que no els hauria d’incumbir. L’absència d’una seu fixa obre el ventall de possibilitats, on ja no hi apareix el Santiago Bernabéu perquè el Reial Madrid està acostumat a renovar els lavabos i celebrar concerts per aquestes dates. Les preferències dels dos finalistes, de moment, estan a les antípodes.

Pepe Castro, president del Sevilla, ja va deixar clar que la voluntat del club andalús és celebrar l’últim partit de la Copa 2017/18 al seu estadi, el Ramón Sánchez Pizjuán, o a l’Olímpic de La Cartuja. Ernesto Valverde, per la seva banda, ja va deixar clar després d’eliminar el València que no vol tornar a jugar la final al camp del rival, en referència a l’Athletic-Barça de la temporada 2014/15 que es va disputar al Camp Nou.

Els criteris que haurien de prevaldre per afavorir l’espectacle haurien de ser els de capacitat i proximitat, per evitar llargs desplaçaments i fomentar la participació en una jornada festiva. Aquest escenari és utòpic perquè els interessos enfrontats van en detriment de l’espectacle. Les últimes deu finals se les han repartit quatre estadis: Camp Nou, Santiago Bernabéu, Mestalla i el jubilat Vicente Calderón.

Any Finalistes Seu
2008 València-Getafe Vicente Calderón
2009 Barça-Athletic Mestalla
2010 Sevilla-Atlètic Camp Nou
2011 Madrid-Barça Mestalla
2012 Barça-Athletic Vicente Calderón
2013 Atlètic-Madrid Santiago Bernabéu
2014 Madrid-Barça Mestalla
2015 Barça-Athletic Camp Nou
2016 Barça-Sevilla Vicente Calderón
2017 Barça-Alabès Vicente Calderón


El més esperpèntic de tot és que la data de la final, el 21 d’abril, coincideix amb la jornada 34 de la Lliga. El Barça-Vila-real i el Sevilla-Reial Madrid s’hauran d’ajornar perquè els dirigents de les dues competicions van decidir mirar cap una altra banda quan van definir els calendaris. No seria estrany que una de les dues dates es mogués, tot i que el Barça tingui mitja Lliga a la butxaca a mitjans de febrer.

El Wanda Metropolitano, nou i flamant estadi de l’Atlètic de Madrid, amb capacitat per a 67.829 espectadors, sembla l’alternativa més viable per donar-li brillantor al partit. L’elecció del Wanda, però, comportaria moure l’Atlètic-Betis, programat pel mateix cap de setmana. Un desgavell de dates que contrasta frontalment amb la situació que es viu cada temporada a Anglaterra. La Football Associtation, màxim organisme del futbol anglès, es va gastar més de 1.000 milions d’euros per reformar Wembley i convertir-lo en la seu de totes les finals, els ascensos a la Premier League i els partits de la selecció anglesa.

El futbol espanyol no sembla disposat a rascar-se la butxaca per aixecar un estadi i evitar una polèmica que desvirtua la seva final.