Nélson Semedo, futbolista simpàtic. Per algun motiu difícil d'entendre, el lateral portuguès fa dos anys i mig que cavalca per la banda dreta del Barça sense que ningú, ni entrenadors ni secretaris tècnics, qüestionin les seves constants titularitats.

Gràcies a la seva discreció i aparent senzillesa, el ‘2’ blaugrana ha aconseguit fer-se un lloc a l’equip i fins i tot s’ha guanyat l’aprovació d’una bona part de l’afició. Alguns seguidors argumenten que la seva capacitat defensiva és superior a la de Sergi Roberto, quelcom que no és cert, i que en atac no desentona, fet que tampoc és veritat. La intel·ligència posicional, en un club com el Barça, és infinitament més important que la condició física que pugui demostrar.

El partit que l’ex del Benfica ha signat aquest diumenge al Santiago Bernabéu exemplifica a la perfecció el seu cas. A la primera part, un parell d’escapades ofensives vistoses que no ha sabut concretar; i a la segona, una errada de col·locació clau que ha decidit el partit. Si a aquest fet li sumes que Martin Braithwaite, per motius obvis, no ha sabut com ajudar-lo, el resultat es tradueix en gol del Reial Madrid.

Per si fos poc, la diana blanca ha permès que els blancs -amb justícia o no- s’hagi acabat enduent el partit. La Lliga segueix igualada i la pot guanyar qualsevol dels dos conjunts, però si per una cosa serveix el triomf és per donar ales al Madrid. Un resultat com el d'aquesta nit li serveix per remuntar l'eliminatòria de Champions contra el City de Pep Guardiola.