L'Audiència Nacional ha absolt l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i els altres cinc acusats de blanquejar comissions pels drets d'audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d'esponsorització amb Nike. La Sala entén que després de valorar les proves practicades en el judici no s'han pogut acreditar les acusacions i, per tant, davant dels dubtes sembrats, ha de prioritzar el principi d'in dubio pro reo (en cas dubte resol a favor de l'acusat).

Quan es va acabar el judici el fiscal va modificar les seves conclusions provisionals i va demanar una pena per a Rosell de sis anys de presó per delictes de blanqueig de capitals i grup criminal, cinc anys per al gestor andorrà Joan Besolí i penes d'entre 1 any i 11 mesos, i 1 any i mig per a la dona de l'expresident de FC Barcelona, Marta Pineda, i els altres tres acusats, Pedro Andrés Ramos, José Colomer i Shahe Ohannessian.

En la seva sentència la secció primera de la sala penal explica que després de fer el contrast valoratiu entre la prova practicada a instàncies de l'acusació i la de la defensa, "només ens ha estat possible arribar fins on hem arribat, operant en aquesta valoració amb observança del principi in dubio pro reo".

Vint-i-un mesos a la presó

L'expresident del FC Barcelona ha passat un any i nou mesos en presó preventiva per aquest cas. De fet, juntament amb el seu soci Joan Besolí, que també ha estat absolt, són les dues persones que més temps han estat en presó preventiva a Espanya per un suposat delicte econòmic. Se'ls ha denegat la llibertat fins a deu vegades i s'han rebutjat mesures alternatives proposades per la defensa, com ara la polsera telemàtica, la retirada del passaport o una fiança de 35 milions d'euros.

Investigació de la UDEF i l'UCO

El Tribunal recorda que han estat dos cossos policials, la UDEF i l'UCO, els que han portat a terme la investigació, iniciada arran d'una comissió rogatòria d'Estats Units derivada d'una investigació duta a terme per la Fiscalia de Nova York sobre la participació de funcionaris de la FIFA a activitats delictives i les sospites que aquests haguessin rebut milions de dòlars en concepte de pagaments il·lícits com ara suborns i comissions clandestines per empreses de mitjans de difusió i màrqueting esportiu.

Des d'aquesta perspectiva, indiquen els magistrats, s'entén que els dos cossos policials comencessin la investigació i, per això, la hipòtesi acusatòria que se sustenta en ells. Tot i això la sala recorda que és en el judici oral i en la vista de la prova aportada per la defensa i la contra hipòtesi que planteja en base a aquesta prova, que el tribunal conclou "ens queden, almenys, dubtes, tant en relació amb la il·legalitat de les comissions (suborn) com respecte de les sospites apuntades sobre les diferents societats, dubtes que, en aplicació del principi in dubio pro reo, insistim, han de ser a favor de l'absolució ".

L'Audiència no descarta que el que per l'acusació van ser comissions il·legals, "poguessin ser retribucions per activitats de negoci no reprotxables penalment i que el que la primera consideri societats instrumentals, utilitzades amb finalitat d'ocultar diners, tampoc descartem que tinguin una activitat real, i una traçabilitat en el discórrer dels diners que circula per les mateixes, que pot respondre a aquesta activitat ".

La Sala explica que els acusats han estat jutjats per un delicte de blanqueig de capitals que entre els seus elements constitutius requereix que es doni un delicte antecedent, d'on procedeixen uns diners bruts que, mitjançant el blanqueig, s'intentin rentar. I en aquest cas, el tribunal considera que el delicte antecedent no ha quedat acreditat. A més, la Sala afegeix una altra consideració prèvia, que és que el delicte antecedent sobre el qual construeix el de blanqueig, es considera comès al Brasil, davant la qual cosa, afegeixen els jutges, "és fonamental determinar si concorre el requisit de la doble incriminació, això és, que els fets objecte d'enjudiciament siguin delicte en la legislació espanyola i en la brasilera ".

En relació amb l'entramat societari sostingut per la fiscalia per al blanqueig dels diners, la sala afirma que, enfront de la tesi acusatòria, no es descarta que hi hagués una activitat real de mediació per part de l'empresa de Rosell, Uptrend, amb un seguiment i control durant els anys que va estar vigent, fins a la seva rescissió, al novembre del 2009, "de manera que no es pot donar per provat que els moviments de fons entre les diferents societats o empreses que l'acusació considera sospitoses sigui per emmascarar la il·lícita activitat de blanquejar uns diners".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat