Samuel Umtiti s'ha convertit en el segon reforç del Barça 2016/17. El jove jugador de 22 anys arriba al Camp Nou per ser una alternativa de garanties a la parella de centrals formada per Gerard Piqué i Javier Mascherano. Umtiti s'uneix d'aquesta manera a la llista de francesos que han vestit la samarreta blaugrana en els 116 anys d'història del club.

  Nom del futbolista Posició Temporades al club
1 Fredéric Déhu Defensa 1999/2000
2 Richard Dutruel Porter 2000/02
3 Emmanuel Petit Migcampista 2000/01
4 Philippe Christanval Defensa 2001/03
5 Ludovic Giuly Davanter 2004/07
6 Lilian Thuram Defensa 2006/08
7 Thierry Henry Davanter 2007/10
8 Éric Abidal Defensa 2007/13
9 Jerémy Mathieu Defensa 2014/-
10 Samuel Umtiti Defensa 2016/-
11 Lucas Digne Defensa 2016/-
  • Fredéric Déhu 

El futbolista va aterrar a Barcelona després de passar-se vuit temporades rendint a bon nivell al Metz francès. Déhu només va estar un any a can Barça, on va disputar només onze partits i va passar completament desapercebut per l'aficionat culer. El club el va traspassar al Paris Saint Germain 365 dies després.

  • Richard Dutruel

Va abandonar el PSG per fitxar pel Celta de Vigo i provar sort a la Lliga espanyola. Allà, durant quatre temporades, es va convertir en un dels porters més reconeguts del campionat. Aquest fet, fins i tot, el va portar a debutar amb la selecció francesa. Arriba al Barça amb el peu canviat ja que Louis Van Gaal, principal valedor del fitxatge, havia estat acomiadat dies abans de la presentació de Dutruel. 

El francès mai es va acabar de guanyar la confiança dels entrenadors (Serra Ferrer i 'Charli' Rexach) i va acabar el segon i últim any com a tercer porter del club.

  • Emmanuel Petit

La major decepció tenint en compte les esperances que el Barça havia dipositat en el jugador. Petit arriba al club procedent de l'Arsenal amb la missió de fer oblidar Luis Figo, traspassat al Reial Madrid. Els diners de Figo van servir per vestir Petit de blaugrana i el seu rendiment no es va ni apropar al del portuguès. 

Només una temporada i el club ja en va tenir prou per decidir traspassar-lo al Chelsea, on va acabar penjant les botes.

  • Philippe Christanval

Una bona sèrie de partits amb el Mònaco on va ser campió de França i va tenir protagonisme a la Lliga de Campions, van despertar l'interès del Barça, que va fitxar Christanval l'any 2001. Les lesions i el mal moment pel que travessava l'equip blaugrana van fer que el jugador no tingués gairebé continuïtat i se li va buscar una sortida només dues temporades després de signar.

  • Ludovic Giuly

Capità i insignia del Mònaco, va fitxar pel Barça de Frank Rijkaard l'any 2004. Titular indiscutible els dos primers anys, va ser part fonamental de l'equip que va aconseguir la segona Lliga de Campions del club. L'explosió de Leo Messi el va relegar paulatinament a un segon pla on no es va trobar còmode i va decidir fer les maletes per marxar a la Roma l'any 2007.

  • Lilian Thuram

El Barça el fitxa de la Juventus en una operació que també porta el defensa italià Gianluca Zambrotta a Barcelona. Les lesions no el van permetre brillar i dos anys després de signar, el 2008, va abandonar el club passant gairebé desapercebut. Thuram esperava acabar la seva carrera com a futbolista al PSG, club on es va formar, però un problema cardíac el va obligar a penjar les botes abans d'hora.

  • Thierry Henry

L'anhelat somni culer. L'emblema de l'Arsenal va deixar Londres per formar part d'un atac que hauria de fer tremolar Europa. Els quatre fantàstics: Ronaldinho, Eto'o, Messi i el mateix Henry només van coincidir una temporada, la última de Frank Rijkaard a la banqueta del Barça.

Amb la destitució del tècnic holandès i l'arribada de Pep Guardiola, Henry va esvair tots els dubtes del seu primer any com a blaugrana i va explotar per convertir-se en peça clau del primer triplet del club i el posterior sextet. 19 gols, molts d'ells en moments clau, el van reconciliar amb l'afició del Barça.

La següent temporada (2009/10), Henry va arrossegar molts problemes físics que no li van permetre tenir continuïtat. Es va acomiadar del club per la porta gran i posant rumb cap els Estats Units per jugar amb els New York Red Bulls.

  • Éric Abidal

Un dels millors fitxatges en la història del club. Abidal va abandonar l'Olympique de Lió per fitxar pel Barça a canvi de catorze milions d'euros. Va venir per jugar de lateral esquerre però les circumstàncies el van destapar com un dels millors centrals. Polivalent, solvent, corrector i amb una sortida neta de pilota, va ser un dels pilars de Guardiola per construir l'equip més exitós de la història del futbol. 

La seva malaltia es va convertir en la lluita de tot el barcelonisme i la seva miraculosa recuperació, en un títol més. El 15 de març de 2011 se li detecta un tumor al fetge que requereix intervenció quirúrgica. El 11 de maig ja torna a jugar i el 28 és titular a la final de la Lliga de Campions contra el Manchester United. El gest de Carles Puyol cedint-li l'honor d'aixecar el trofeu ja forma part de la història del futbol.

La temporada següent Abidal recau del càncer i necessita un transplantament d'una part del fetge. El jugador, tot i la cruesa de la situació, torna a sortir endavant per donar una altra lliçó de vida. La recuperació seria lenta i progressiva però el francès es tornaria a posar les botes per jugar i rebre un dels homenatges més grans que es recorden al Camp Nou.

El comiat d'Abidal no va ser el desitjat per ningú. El club no el va voler renovar tot i haver-ho anunciat prèviament, i el jugador va posar punt i final l'any 2013, després de sis temporades i quinze títols.

  • Jéremy Mathieu

L'aposta de la secretaria tècnica. Andoni Zubizarreta va pagar-li al València la clàusula de rescissió de Mathieu per convertir-lo en jugador blaugrana l'estiu de 2014. El jugador es converteix en un comodí per Luis Enrique. El tècnic asturià confia en el futbolista i l'utilitza tant de central com de lateral esquerre.

Tot i això, Mathieu no ha aconseguit fer-se un lloc a l'onze inicial del Barça, on la parella formada per Gerard Piqué i Javier Mascherano sembla inamovible a l'eix de la defensa.