Luis de la Fuente comença a tenir molt més clar quins futbolistes estan preparats per formar part del nucli dur d'Espanya i quins encara estan un esglaó per sota. Amb Rodri novament al capdavant del centre del camp, el seleccionador ha comprovat que algunes alternatives perden molt de pes quan augmenta l'exigència. Zubimendi, Roberto Fernández i Iván Fresneda són els tres noms que ara mateix apareixen assenyalats.
La situació dels tres és diferent, però la conclusió interna és semblant. Poden entrar en determinades convocatòries, servir per ampliar el grup o rebre un premi pel seu rendiment als seus clubs, però De la Fuente no els considera ara mateix futbolistes preparats per ser titulars habituals en una selecció que ve de guanyar el Mundial.
Zubimendi queda clarament per darrere de Rodri
El cas més evident és el de Zubimendi. Espanya té en Rodri el futbolista que ha d'ordenar tot des de la base i la distància entre tots dos, a ulls del seleccionador, continua sent important. Rodri ofereix comandament, físic, sortida de pilota i una capacitat per controlar el ritme que condiciona completament el sistema.
Zubimendi continua sent una alternativa útil, però cada vegada sembla més complicat que pugui discutir-li realment el lloc. Amb Pedri jugant uns metres per davant, De la Fuente vol que el pivot sigui absolutament dominant i entén que Rodri està clarament per sobre.
Roberto Fernández i Fresneda tampoc convencen com a titulars
Roberto Fernández ha rebut reconeixement pel seu bon moment amb l'Espanyol, però el cos tècnic entén que una convocatòria també pot servir per premiar estats de forma. Una altra cosa molt diferent és considerar que ja té prou nivell per assentar-se com a davanter de l'absoluta. Amb Iván Fresneda passa una cosa semblant. És un bon lateral, té recorregut i marge de creixement, però De la Fuente encara no el veu preparat per apropiar-se d'un lloc en una selecció on cada posició exigeix rendiment immediat.
Això no significa que cap quedi descartat definitivament. El seleccionador continuarà observant-los i les seves actuacions poden modificar l'escenari. No obstant això, la concentració ha servit per establir jerarquies. Rodri apareix com a indiscutible, mentre que Zubimendi queda relegat a un paper secundari. Roberto i Fresneda, per la seva banda, hauran de demostrar bastant més per passar de ser convocats puntuals a futbolistes realment importants per a Espanya.