El Reial Madrid viu un moment crític. Aquest dimecres, nova derrota davant el Manchester City. El xoc al Bernabéu va agreujar el problema que ve des de fa setmanes. Els blancs ja sumen sis ensopegades en els últims vuit partits. El Madrid va començar bé, es va avançar amb Rodrygo, però es va desinflar ràpid. El City no va necessitar brillar. Només esperar. Només castigar errors. Va guanyar 1-2 sense forçar. I va deixar el Madrid tocat. La bona notícia: l'equip manté intactes les seves opcions de classificar-se entre els vuit primers i accedir directament als vuitens de final.
Mentrestant, Xabi Alonso va salvar el coll. I el va salvar perquè el Madrid va recuperar, per moments, una versió molt semblant a la que va deixar Carlo Ancelotti. Bloc baix. Contracop. Poques floritures. Un estil pragmàtic, gairebé de supervivència. Aquesta millora d'actitud va ser suficient perquè la directiva no activés la destitució. Però el tècnic sap que ha guanyat temps, no tranquil·litat.
Jude Bellingham continua lluny de la seva millor versió
Malgrat la millora d'imatge, el partit va deixar alguns assenyalats. Un d'ells va ser Jude Bellingham. L'anglès va tornar a jugar com si li faltés aire. Com si no trobés el seu lloc. I això desespera el cos tècnic. Va començar més endarrerit, va complir. Però quan va avançar la seva posició, va desaparèixer. No va generar joc. No va arribar a l'àrea. I la seva única ocasió la va enviar a les núvols. Fa un any, aquesta ocasió era gol segur.
Per a Xabi Alonso, Bellingham ha passat de solució a problema. No troba posició per a ell. Ni mitjapunta. Ni interior. Ni fals nou. En totes flota la mateixa sensació: menys gol, menys influència, menys claredat. Sense anar més lluny, l'any passat a aquestes alçades, el britànic havia jugat 18 partits en els quals havia anotat 6 gols i repartit 5 assistències. Aquest any suma 23 aparicions, però es queda en 5 gols i 4 assistències. I el que és pitjor, l'equip no aconsegueix construir-se al seu voltant, com sí que ho va fer amb Ancelotti.
Els companys comencen a notar-ho. Alguns ja comenten que l'equip "es parteix" quan Bellingham no s'adapta al pla. Altres creuen que hauria de descansar. Altres, fins i tot, que hauria de retardar la seva posició de manera definitiva. El debat creix. I això genera soroll.
Bellingham preocupa al vestidor i als despatxos
Aquest soroll ha arribat al despatx presidencial. Florentino Pérez, segons fonts internes, està cada cop més preocupat. No només pel rendiment de l'anglès. També pel que significa: que una de les grans apostes estratègiques del club no està funcionant. I que el projecte esportiu podria necessitar un gir tan dolorós com inesperat.
A Madrid, ja ningú descarta escenaris que fa mesos semblaven impossibles. Si la tendència segueix a la baixa, la venda de Bellingham, un dia intocable, podria explorar-se. Perquè alliberaria pressió. I perquè permetria reconstruir de nou. Tot depèn de Xabi, o de qui vingui si ell cau. Depèn que siguin capaços de recuperar el jugador i retornar-lo al nivell que va enlluernar Europa. Però el temps corre. I amb ell al camp, el Madrid sembla de vegades que jugui amb 10.