No té l'impacte d'un Clàssic, però un partit contra el Rayo Vallecano (20.45 hores / Movistar Partidazo) val els mateixos punts que una golejada al Reial Madrid. El Barça afronta l'onzena jornada de Lliga amb l'objectiu de tornar a guanyar per no perdre el liderat de la Primera Divisió. Tots els condicionants semblen ser favorables al conjunt blaugrana: el Rayo és el segon equip més golejat de la categoria, Vallecas és un estadi fetitxe per el Barça i l'entrenador local està a la corda fluixa; però això és futbol i pot passar de tot.
Per desfer-se del conjunt madrileny, i tenint en compte que els teòrics titulars no van participar en el partit de Copa a Lleó, Ernesto Valverde tornarà a apostar per un onze de garanties. Gerard Piqué i Clément Lenglet -imperial en els últims enfrontaments- seran la parella de centrals de l'equip, mentre que Arthur tindrà una nova oportunitat per seguir impressionant a la parròquia culer des del centre del camp. A dalt, com va passar en els enfrontaments contra l'Inter de Milà i el Reial Madrid, Rafinha acompanyarà Luis Suárez i Philippe Coutinho.
Confirmar la regularitat
La victòria contra l'Inter de Milà a la Champions i la pallissa que es va endur el Madrid al Camp Nou han despertat un gran estat d'eufòria a l'entorn culer. El què abans era un desastre ara sembla que funciona a la perfecció, i jugadors qüestionats com Suárez o Rafinha ara viuen un gran moment de forma. Alerta, però.
Abans de viure la setmana màgica, cal recordar que l'equip també havia passat per mal moments. De fet, tal i com a reconegut Valverde en la roda de premsa prèvia al partit, ha estat contra rivals teòricament inferiors quan els seus homes han patit més. El record de Girona, Athletic Club i sobretot Leganés, on el Barça va caure sorprenentment, han de servir de lliçó abans de saltar a la gespa de Vallecas.
EFE
Un triomf del Barça, a més, ajudaria a oblidar el regust amarg que va deixar el partit d'anada de setzens de Copa del Rei contra la Cultural Lleonesa. És cert que l'onze estava replet de jugadors secundaris, però només tres d'ells formaven part de la plantilla del filial. Per tant, l'equip té la necessitat (i la responsabilitat) de demostrar que segueixen entonats de cara a aconseguir la seva segona Lliga consecutiva.
Només som a la jornada onze i sembla aviat per parlar de la lluita per el títol, però el cert és que el Barça saltarà al terreny de joc coneixent els resultats de l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid, rivals que ara per ara estan mostrant molt poca regularitat. Conjunts com l'Alabès, el Sevilla o l'Espanyol no jugaran fins diumenge, i tot i que la seva candidatura al títol sembla remota, una victòria blaugrana suposaria una bufetada de realitat a les seves aspiracions.
Oportunitat per Aleñá
En la convocatòria de Valverde hi han destacats dos noms propis. Carles Aleñá, futbolista que juga amb el filial "però amb estatus de primer equip", viatja a Madrid i podria tenir minuts per primer cop a la Lliga aquesta temporada. A banda de qualitat tècnica i ADN Barça, el de Mataró també ofereix capacitat de sacrifici, cosa que no tots els membres de la plantilla poden dir.
L'altre cara de la moneda és Malcom. El brasiler es va mostrar hiperactiu en el xoc de Copa i Valverde, que tothom sap que no n'està precisament enamorat, l'ha obviat a la convocatòria. L'ex del Girondins de Bordeus té motius per estar preocupat: si no juga amb Leo Messi en fora de joc, es fa difícil imaginar quan tindrà noves oportunitats.
EFE
La resposta de l'equip a la baixa de Messi ha estat una de les notícies més positives dels últims dies. L'astre argentí t'ofereix incomptables avantatges ofensius, però la seva absència ha permès veure un Barça més intens. Amb Rafinha sobre el camp la pressió és més ordenada i els migcampistes pateixen menys.
Davant del Rayo, un dels clars candidats a baixar de categoria, el Barça no té excusa. Molt a perdre i poc a guanyar: tot el que no sigui una victòria serà un fracàs.