La històrica medalla d’or d’Oriol Cardona als Jocs Olímpics d’hivern no ha passat gens desapercebuda. Ni de bon tros. I no només dins del món de l’esport: els mitjans generalistes se n’han fet ressò i la premsa esportiva l’ha situat al centre de les seves portades. Ara bé, en molts casos el relat ha tendit a desplaçar un element clau: que el protagonista és català. Dit d’una altra manera, la gesta s’explica sovint com un èxit “d’Espanya”, amb L’Esportiu com a principal excepció. Es tracta de la primera medalla d’or de la història de Catalunya en uns Jocs Olímpics d’hivern, una fita que quedarà marcada per sempre en la història de l’esport català. A més, cal recordar que l’andalusa Ana Alonso ha guanyat el bronze en la categoria femenina, un resultat al qual també s’ha donat rellevància.
Cardona acapara portades, amb L’Esportiu com a únic gran accent català
Si comencem analitzant la premsa esportiva catalana, hi ha un denominador comú. L’Esportiu obre amb una imatge d’Oriol Cardona aixecant el puny i el titular “Cim daurat”. A més, hi afegeix aquest text: “Oriol Cardona escriu una pàgina brillant en la història de l’esport català amb la medalla d’or en la cursa esprint d’esquí de muntanya dels Jocs d'hivern”. És, amb diferència, el diari que fa més explícit el component històric i identitari de la medalla. Qüestions com la derrota de la Penya a la Copa del Rei queden en un segon pla.
Mundo Deportivo segueix una línia semblant pel que fa a la magnitud de la notícia, amb una fotografia molt gran de Cardona i el titular “Èpic”. En petit, també hi apareix la imatge d’Ana Alonso amb la medalla de bronze. “Oriol Cardona va arrasar en l’esprint d’esquí de muntanya i va aconseguir el primer or olímpic hivernal des del 1972”, diuen. A Sport, l’assoliment de Cardona i el d’Alonso apareixen junts i amb un protagonisme similar, amb el titular “Reis de la neu” i una fotografia de tots dos amb la seva medalla. Notícies com la teràpia de Flick amb la plantilla després de dues derrotes consecutives del Barça, la Copa del Rei de bàsquet o un article d’opinió de Jaume Guardiola —membre de la precandidatura encapçalada per Víctor Font— passen a un segon pla. El missatge, però, també tendeix a la lectura compartida i general del triomf, més que no pas a subratllar la dimensió catalana.
A Madrid, l’or es fa “d’Espanya” i la catalanitat queda en segon pla
Els protagonistes de la premsa esportiva espanyola també són Oriol Cardona i Ana Alonso. A Marca, el titular és “Mig segle esperant aquest dia”, amb una fotografia dels dos esportistes. “Oriol Cardona guanya l’or en esquí de muntanya 54 anys després de Paquito Fernández Ochoa i Ana Alonso es penja el bronze”, escriuen. Ni tan sols l’actualitat del Reial Madrid de bàsquet aconsegueix restar protagonisme a la gesta, però el relat prioritza el retorn d’un or hivernal per a Espanya, no pas l’excepcionalitat que sigui un català qui el guanya. El diari As segueix una línia similar, amb una fotografia conjunta i el titular “Un dia per a la història”. “Espanya guanya dues medalles en una sola jornada, un fet inèdit en uns Jocs Olímpics d’hivern”, asseguren. De nou, el marc és clar. En definitiva: tothom celebra l’or, però no tothom explica qui és —i d’on és— el campió.
