A mesura que van passant les hores es van coneixent més detalls que poden aclarir el motiu pel qual el Barça va ser tan descaradament perjudicat pels àrbitres en la seva visita a l'Inter de Milà. "No vulgui parlar massa de l'àrbitre, però cada decisió que prenia, si era 50-50, era per a ells", va afirmar un desencaixat Hansi Flick, conscient que el Barça no estava a la final de Múnic per algunes decisions de l'equip, però especialment per la nefasta actuació de Szymon Marciniak com a àrbitre principal i de Pol Van Boekel manejant els fils a la Sala VOR.
Marciniak i Van Boekel, sospitosos habituals
Ja abans del partit es podia mastegar la tragèdia arbitral que venia. I és que ningú en el Barça no va entendre les designacions arbitrals per al seu partit de la Champions League. En primer lloc, amb el polonès Szymon Marciniak com a àrbitre principal, justament en protagonista de la jugada més polèmica i discutida de l'any, l'anul·lació del gol de Julián Álvarez en la tanda de penals entre l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid. Marciniak és un àrbitre que mai ha agradat a Barcelona i que ja en les semifinals de la temporada passada va anul·lar un gol legal al Bayern de Múnic, en l'última jugada del seu partit contra el Reial Madrid.
Per rematar-lo, el supervisor de tot a la sala VOR va ser en mans de Van Boekel, un àrbitre d'infame record per al Barça. Ell va ser l'encarregat del VAR en l'anterior Inter-Barça, fa 2 temporades, un partit molt polèmic en el qual els blaugrana van ser molt perjudicats. Aquella temporada, el neerlandès també va estar en el VAR en el Bayern-Barça en el qual, amb 0-0, Dembélé va patir un claríssim penal que Van Boekel va ignorar.
El 'conclave' arbitral per decidir per a les designacions
Arribats a aquest punt, la pregunta és clara. Per què es va designar aquests àrbitres per a la tornada d'una semifinal de la Champions League? La resposta és impossible de saber, encara que qui la té és la Comissió Arbitral de la UEFA, formada per 5 membres. Són els que, com si es tractés del conclave per elegir el nou papa, es reuneixen per decidir quins àrbitres formaran equip en els diferents partits.
Curiosament, els 5 membres són el madrileny Velasco Carballo, l'italià Roberto Rosetti, el neerlandès Borjn Kuipers, la txeca Dagmar Damkova i l'eslovè Vladimir Sajn. Amb Damkova com a líder de l'arbitratge femení, el pes de les decisions en el masculí recau en els 3 primers. No és estrany que Kuipers promocioni Van Boekel, que aquest dijous va repetir experiència en el Fiorentina-Betis, com si no hi hagués més àrbitres VAR a Europa. Se suposa que, en enfrontar-se un equip de la Lliga espanyola amb un de la italiana, Velasco Carballo i Rosetti farien contra força, garantirien un 50-50. El madrileny, tanmateix, ja va ser un àrbitre molt polèmic quan dirigia partits el Barça, per la qual cosa no va tenir problemes a validar la proposta de Rosetti de designar Marciniak, per a desesperació del Barça. La resta ja forma part de l'extensa història negra de la UEFA, la Champions League i les seves polèmiques arbitrals.