Un Pogacar d'un altre planeta s'exhibeix a Andorra i deixa la Vuelta sentenciada

La Vuelta encara no ha arribat a Espanya, però ja està sentenciada. Tadej Pogacar ha dibuixat una autèntica exhibició a Andorra amb un atac impressionant a 50 quilòmetres de la meta que ha servit per obrir una distància de més de tres minuts a la general amb els seus perseguidors. En segona posició ara es troba Roglic, concretament a 3:10 minuts de l'eslovè, una distància que selva difícilment recuperable. En la primera oportunitat que ha tingut, Pogacar ha tornat a demostrar que, quan està a aquest nivell no té rival.

Un Pogacar superlatiu encarrila la Vuelta

Tots els seguidors del ciclisme ja s'han habituat a les seves gestes, però això no fa que deixin de ser menys espectaculars. Entre les que es recordaran durant temps estarà la d'avui a Andorra: una exhibició de força que ha servit per a convertir una etapa de només 104,8 quilòmetres en un autèntic festival de ciclisme ofensiu. Ha atacat a 50,5 quilòmetres de la meta, ha deixat enrere tots els grans favorits i ha rodat en solitari fins a Andorra la Vella, on ha entrat amb 2:39 sobre el segon classificat.

Com ja va sent habitual en les curses més importants, Pogacar no ha volgut deixar espais als dubtes. La seva superioritat és tan gran que és del tot imprevisible. Ha redissenyat per complet la forma d'entendre el ciclisme, amb atacs que trenquen qualsevol guió establert. Avui ho ha fet a 50 quilòmetres de la meta, però ja ha desmotrat que és capaç de fer-ho també a 100. Així, en la primera setmana de cursa, l’històric ciclista de 27 anys ja té encarrilat un nou triomf en una de les grans cites del calendari ciclista, després d’haver dominat totes les proves importants que ha disputat aquesta temporada.

Un ciclista llegendari

Perquè la temporada de Pogacar és senzillament històrica, encaminat a convertir-se en el millor ciclista de tots els temps. Només se li ha escapat el París-Roubaix, que va acabar segon per darrere de Van Aert. I si s'acaba enduent aquesta Vuelta, tal com es presumeix, ja tindria una triple corona en les proves més exigents del món, contant el Tour de França i el Giro. Un palmarès llegendari que encara sembla tenir molt marge de creixement, especialment en les curses de tres setmanes, on avui dia ningú sembla capaç de discutir-li la supremacia.