Gerard Piqué pot caure bé o malament, però el que és innegable és que dona molt de joc a l’afició, els periodistes, i fins i tot els entrenadors.
Aquest dijous el central blaugrana va aprofitar la seva visita a La resistencia, un programa de caire clarament humorístic, per encendre la metxa: “En patrimoni tinc més pressupost que l’Espanyol”, va dir. Les declaracions probablement van ser desafortunades, però després de veure la primera part que aquest dissabte han perpetrat el Barça i l’Espanyol, potser li hauríem d'agrair.
Conscient o inconscientment, Piqué, amb la seva prepotència, va donar una mica de vida a una rivalitat que amb el pas dels anys s’ha anat apagant. La distància sideral que separa les realitats de Barça i Espanyol ha provocat que els blaugrana no considerin el seu rival ciutadà com un enemic digne. L'entitat perica, a més, només ha ofert certa resistència a Cornellà El-Prat, tal com demostra el fet que sumi una dècada de decepcions al Camp Nou.
En un món on el futbol cada vegada és més global, només un jugador criat a Barcelona i entrenat a La Masia pot entendre què suposa jugar un Barça-Espanyol. Si no fos per personatges com ell, un producte local com el derbi tindria el mateix valor a la Xina que aquí.