La cinquena final consecutiva entre Barça Lassa i Reial Madrid comença amb èpica i color blaugrana (100-99). Stratos Perperoglou ha donat la victòria a l’equip de Xavi Pascual amb una safata a l’últim segon del partit.

Els de Xavi Pascual han saltat sobre el parquet d’un Palau Blaugrana ple a vessar amb la seva millor cara. El Barça ha fet de la intensitat defensiva el seu millor aliat i amb una defensa d’ajudes ha aconseguit imposar-se al millor atac de la Lliga com és el del Reial Madrid.

El Barça era solidari a les dues cistelles i en atac trobava situacions de tir fàcil. Justin Doellman, millor jugador del partit amb 19 punts, ha estat decisiu amb un 6/8 en triples. Stratos Perperoglou també ha estat determinant en un atac blaugrana que va deixar escapar viu el Madrid.​

Rudy Fernández, molt xiulat al Palau, va col·locar de nou als blancs dins del partit amb dos triples consecutius després d’anar 10 punts per sota al marcador. L’entrada de Sergio Llull li va donar un altre aire al Madrid, que va aconseguir retallar diferència per tancar el primer quart en empat (22-22).

Era la nit de Doellman i el Barça ho sabia. Era la primera solució en atac de l’equip i veia la cistella gran. El nord-americà va seguir castigant el Madrid des de la línia de tres, sumant triples amb una facilitat insultant. Xavi Pascual va decidir dosificar-lo i tot i els crits d’independència del Palau, els blaugrana no es desenganxaven del Madrid.

La rotació de Pablo Laso funcionava i Jaycee Carroll es menjava part de l’avantatge del Barça amb quatre punts consecutius. I el Madrid no va deixar escapar dos atacs on els blaugrana no van veure cistella. El lituà Jonas Maciulius, un altre home de la banqueta blanca va convertir un triple quan quedaven segons pel descans per posar el Madrid per primera vegada per davant al marcador (47-48).

El cop d’efecte dels de Laso marxant al final del segon quart un punt per sobre del Barça es suposava dur. Els de Pascual havien quallat uns bons 20 minuts però insuficients per contenir les innumerables variables del Madrid.

Mateixos jugadors, final èpic

El Barça va tornar al parquet amb el mateix cinc inicial: Tomic, Perperoglou, Satoransky, Doellman i Navarro. Pasucual repetia la fórmula i el Barça ho agraïa. Navarro va començar a anotar mentre Doellman no es desviava de la seva tasca: metrallar des de la línia de 6,25.

El Madrid seguia jugant el seu partit i es trobava còmode a remolc. Les diferències no augmentaven i els dos equips no paraven d’intercanviar-se cops en forma de cistelles. Una falta tècnica d’Andrés Nocioni semblava que podia ser la primera escletxa del segon període però els blancs es van tornar a refer.

Ni amb un dels millors bàsquets de la temporada era suficient i el Palau Blaugrana va interpretar el seu paper. La màgia del Palau. El tercer quart va acabar 80-75 deixant un últim període tan atractiu com intens.

Les forces es van igualar. I va tornar a aparèixer Rudi Fernández. Una altra vegada des del triple. Tomic i Navarro van tornar a pista però el cor del Barça seguia sent el de Satoransky. El base txec assumia totes les possessions en atac i es carregava la responsabilitat a les esquenes.

Els blaugrana remaven però el Madrid anotava amb aparent senzillesa i sumava cistelles sense fer soroll. La igualtat era màxima i el partit es decidiria per petits detalls. El Barça es va adormir en un atac clau i els de Pablo Laso es van col·locar 98-99 a falta de 14 segons pel final.

Després de treballar tant durant tot el partit, una mala decisió en atac condemnava el Barça a jugar-se la última possessió per no perdre. Juan Carlos Navarro va assumir la responsabilitat però Ayón va taponar la safata. La possessió seguia sent pel Barça però el temps s’havia consumit. Un atac en només tres segons. I els blaugrana ho van aconseguir. Stratos Perperoglou es va disfressar d’heroi per aconseguir els dos punts sobre la botzina. 100-99 i la victòria es queda a Barcelona.